El primer iPhone que vaig veure va ser a la redacció d’aquest diari, quan un company el va portar de Londres perquè a Espanya encara no es comercialitzava. Devia ser el 2007 o el 2008 i era el primer telèfon que veiem sense teclat, amb pantalla tàctil plena d’aplicacions que no sabíem per què servien. Fins aleshores els Motorola, Nokia i Blackberry ens semblaven molt moderns i útils, poc imaginàvem que ràpid quedarien desfasats. Avui, tots els mòbils són com aquell primer Iphone: tàctils i amb apps per a tot el que puguem imaginar. Tant que ahir el ministre Marlaska va anunciar que a partir d’ara hi podrem portar també el DNI i podrem firmar una hipoteca o votar a les eleccions. Qui ens ho havia de dir.
Sessió: No iniciada
