La migranya és una malaltia “invisible”, primera causa de discapacitat de les malalties neurològiques en adults menors de 50 anys i amb un gran minvament en la qualitat de vida. Un pacient amb migranya des de l’adolescència de tipus crònic, és a dir, més de 15 dies al mes, arriba a perdre fins a 20 anys de vida.
Així ho ha exposat la cap de Neurologia de l’hospital Vall d’Hebron, a Barcelona, Patrícia Pou-Rosich, en el primer seminari “Migranya, la vida interrompuda”, de la farmacèutica Lundbeck, que ha rebaixat a deu els anys de vida perduts quan els atacs de migranya es produeixen de manera episòdica, és a dir, amb una freqüència de vuit dies al mes.
Pou-Rosich reconeix que hi ha tractaments per a la migranya però la clau és saber “quin tractament és l’adequat, per a qui, on i quan” perquè més de la meitat de les persones amb migranya s’automediquen amb analgèsics sense recepta, la qual cosa pot ser un desencadenant de la cronificació.
La migranya, un problema de salut pública
“La migranya és una malaltia de salut pública i precisa d’una estratègia de prevenció adequada”, segons aquesta neuròloga.
Pou-Rosich ha subratllat que “en poques patologies s’ha invertit tan poc i s’han aconseguit resultats tan excel·lents”, com els anticossos monoclonals dissenyats per a la prevenció.
A més, ha apostat per teràpies personalitzades i per conscienciar a la gent sobre la limitació en l’ús de medicaments antiinflamatoris no esteroides i paracetamol, pels seus efectes adversos digestius.
Les dones amb migranya, més probabilitat d’ictus
Les dones amb migranya amb aura, és a dir, un mal de cap recurrent que apareix després o al temps de trastorns sensitius com a visió borrosa o pampallugues, dificultats en la parla o de tipus sensorial com a formigueig en les extremitats o en la cara té més possibilitats de sofrir un ictus.
En opinió, del cap de Neurologia a l’hospital Clínic Sant Carles de Madrid, Jesús Porta-Etessam, el 80% dels casos d’ictus es poden prevenir i en el cas de les dones amb migranya l’aconsellable és evitar factors de risc com la hipertensió, la diabetis o els anticonceptius d’estrògens.
Porta-Etessam ha explicat que la migranya amb aura s’instal·la progressivament mentre que l’ictus apareix de manera brusca, de manera que si una persona amb migranya nota pèrdua de força sobtada, dificultat per a parlar o inestabilitat, ha d’activar el codi ictus perquè amb els tractaments actuals “el 50-60% pot tornar a la normalitat”.
A Espanya, La migranya és la primera causa de discapacitat de les malalties neurològiques en adults menors de 50 anys, segons dades de la Societat Espanyola de Neurologia ,que xifra en el 19% el percentatge de població amb migranya episòdica i discapacitat greu.
Una pacient: Set anys per al primer diagnòstic
En el seminari s’ha posat de manifest el testimoniatge d’una pacient. Inmaculada Martín, 54 anys, que va veure interrompuda la seva vida fa 20 anys quan arran del seu segon embaràs va començar amb un mal de cap pulsatiu i fortíssim que li bloquejava qualsevol activitat.
“Sentia que els ulls em sortien de les òrbites i necessitava tancar-los permanentment”, assenyala. A Martín l’afectaven les olors, les llums, el soroll i va haver de demanar la baixa laboral.
Per a Martín, el diagnòstic arribo als set anys, però tot va canviar fa dos anys quan després d’un pelegrinatge per consultes va arribar a les unitats de cefalees on el neuròleg li va prescriure anticossos monoclonals que li van permetre “recuperar la vida”.
En el seminari també ha participat la coordinadora del pla andalús de cefalees, Carmen González Oria. Aquest pla, aprovat el març de 2023, és el primer d’Espanya que dedica set línies estratègiques a millorar la qualitat de vida del pacient de manera global.
Segons García, cap de Neurologia a l’hospital Virgen del Rocío de Sevilla, en sis mesos el pla ha impulsat campanyes de visibilització i cursos de formació, tot això dirigit a la població amb cefalea i migranya des de l’Atenció Primària fins a la unitat de cefalea per a reduir el retard en el diagnòstic.
