En l’homilia d’aquest diumenge passat, l’alcalde Larrosa (és a dir, els seus assessors d’imatge que han de justificar els souassos) profetitzava que, i cito, ‘se’ns gira feina i l’entomem amb ganes, convençudíssims que l’evolució és a les nostres mans i que el millor encara ha d’arribar’ (LaMAÑANA, 12/1/24) Al·leluia! D’aquí a no res, Lleida albergarà cent cinquanta mil habitants. Vaja, que aquella ciutat llunyana que enyorava Marius Torres, ja, potser, no és tan secreta. Ni tan dolça. On, com afirma el poeta, els anys d’alegria són breus com una nit. Demà, a les dotze del migdia, les botigues de Balàfia tancaran quinze minuts en senyal de protesta per l’onada de robatoris que pateixen els comerços del barri. ‘En els vuit anys que porto a la botiga, mai no havia viscut res igual’, sosté Iris Español, presidenta de l’Associació de Comerciants, que es plantaran plegats davant el Centre Cívic de la barriada per donar visibilitat a la indefensió cívica. Pel·liculer de mena, em ve als ulls aquell western de tota la vida, ‘High Noon’ (Migdia), rebatejat aquí com ‘Solo ante el peligro’, on el xèrif Kane, és a dir, un Gary Cooper envellit i corsecat, s’enfronta tot sol als bandolers que, a les dotze del migdia, arriben amb tren a la ciutat. Aquest cop, el xèrif Larrosa no estarà sol. ¿El millor ja ha arribat?
Sessió: No iniciada
