Tenia ja decidit dedicar l’article a la celebració, dijous que ve, del Dia del Llibre, però després de les desafortunades declaracions de l’escriptor Eduardo Mendoza i el dissenyador Javier Mariscal diria que és obligat defensar lo que és realment nostre des del segle XV. Només, però, una breu referència al que va assenyalar el primer senyor dels esmentats. Va utilitzar l’animalisme per rebutjar la festa, tenia que fer ús d’algun argument progre o transformador per amagar la seva vergonya. Feta aquesta introducció, que repeteixo, no justifica l’article, ja ho tenia pensat, parlarem de llibres.
En un principi, es pot pensar que amb les noves tecnologies i la crisi, en general, del paper per llegir, l’evolució en la compravenda de llibres estava caient i cada cop era més difícil mantenir editorials i llibreries. Molt possiblement hi ha situacions crítiques tant en unes com en altres, però el context general no és, ni molt menys, pessimista. Pel que fa a Catalunya, per exemple, el Gremi d’Editors preveu que el 2025 es tanqui amb un creixement moderat del 4%, a Espanya del 3,8% amb un volum de facturació a tocar els 1.250 milions d’euros, a més, el llibre es consolida com una de les principals opcions d’oci cultural. Un altre aspecte molt important es que les llibreries a Catalunya han consolidat el seu paper central en l’ecosistema del llibre. Tant aquí com a l’Estat espanyol les llibreries estan aguantant molt bé el pes fort en vendes de grans magatzems i cadenes i any rere any mantenen la seva quota de mercat. Més del 70% dels lectors segueixen escollint la llibreria i no la compra per comerç electrònic.
No tot, però, és tan positiu. Un dels punts que més preocupen al sector és l’ús il·legal de continguts editorials per entrenar sistemes d’intel·ligència artificial (IA) generativa, les grans plataformes tecnològiques estan invertint milers de milions d’euros en infraestructures i no dediquen ni un euro als continguts utilitzant sistemes d’IA sense autorització dels titulars i, per tant, sense cap tipus de compensació econòmica.
L’apartat d’escriptores/ors i poetesses/es és un món apart i molt probablement la seva visió personal no és la mateixa de la dels editors, segur que les seves retribucions no són les que haurien de ser, sempre hi ha excepcions, i aquesta bona marxa comentada de les editorials no es trasllada als que realment creen i treballen els continguts. Aprofito l’avinentesa de parlar dels autors i autores per dir que avui dia a Catalunya la millor poesia es fa a Lleida, sense cap tipus de discussió, no esmento cap nom perquè segur que me’n deixaria més d’un i no vull discriminar a ningú, però estem al capdavant amb un lideratge gens discutible. I pel que fa a la novel·la destacar també l’impuls últim de la novel·la negra.
I ara una petita “boutade”. No podem treure l’IVA dels llibres perquè ja se li aplica el tipus mínim del 4% i sense IVA és impossible, però sí que la compra de llibres podria desgravar directament de l’IRPF, m’és igual que la gent comprès només per desgravar sense llegir-lo posteriorment, no m’importa, llibreters i editors sumarien vendes, desgravar la cultura ho trobo tan important com desgravar una part de les donacions a ONG, associacions culturals, institucions socials, etc. Seria molt difícil el control, s’hauria de pagar amb targeta o amb algun altre mitja de pagament substitutiu i donar-li un codi especial perquè la banca quan passés la informació a l’Agència Tributària ho passés com una compra de llibres. Seria massa bonic per ser veritat.
