La sala d’actes del Morera. Museu d’Art Modern i Contemporani de Leida va omplir-se ahir de gom a gom per la presentació del llibre ‘Toni Prim. Instants d’un temps. 1974-2024’, amb què el fotògraf lleidatà commemora els seus 50 anys de trajectòria professional, en un acte que van presentar Francesc Guillaumet i Anna Sàez. El llibre, editat per Assessor/Col·lecció Arnó i imprès per Nordprint, inclou 275 retrats de persones lleidatanes o que tenen vinculació amb Ponent i que representen tots els àmbits de la ciutat, des de la cultura, l’esport, l’ensenyament, la política, l’empresa, la ciència, la gastronomia o el món religiós, entre molts altres.
Francesc Guillaumet, director de LA MAÑANA, va fer un recorregut per algunes de les persones que han estat retratades per Toni Prim i alguna anècdota viscuda amb elles, identificant-les amb les diferents seccions d’un diari, des de Rosa Siré i Josep Vallverdú (cultura), Mané (esports). Manel Ferrer i Profitós (comarques), Carles Porta (societat) o Víctor Siurana (local), entre altres. Anna Sàez, directora de Segre, va parlar dels inicis en la fotografia de Toni Prim i també va repassar alguns dels retratats, assegurant que Toni Prim “ha articulat una carrera en què ha tocat tots els àmbits de la fotografia”.
El mateix artista va començar el seu parlament destacant que “Toni Prim no existiria sense un equip, que ha estat format per la meva família” i va relatar com va començar amb la fotografia, quan semblava que “estava destinat a ser professor de llengua”. Així, va recordar quan va conèixer la Societat Fotogràfica de Lleida, l’arribada a Barcelona, “on conec l’avantguarda de la fotografia catalana” o un viatge als Estats Units, on va descobrir que la fotografia era considerada un art i, per exemple, “al MOMA hi havia una planta sencera dedicada”, tot i que finalment va decidir quedar-se a Lleida, una decisió de la qual se sentia “content”.
Sobre la publicació, deia que “ha estat un embaràs de 50 anys i un part d’11 mesos”, i que “he intentat fer un llibre d’artista”. D’altra banda, “el més complicat i dolorós ha estat la selecció, ja que tenia 1.000 o 1.500 més”, així que no va descartar publicar més llibres en el futur. Finalment, va remarcar que “és un retorn a la societat lleidatana, perquè sempre m’he sentit molt ben tractat”.
