El lideratge de Dani Carvajal i un cop de cap de Joselu que va acabar en un gol en pròpia porta d’Stefan Savic, a quatre minuts per a la conclusió de la pròrroga, van portar a la final de la Supercopa d’Espanya al Real Madrid, que va derrotar a l’Atlétic de Madrid (5-3) en la primera semifinal del torneig i ja espera rival aquest diumenge en Riad.
Els d’Ancelotti es van emportar el primer dels tres derbis que disputaran contra l’Atlético en menys d’un mes, en un partidàs espectacular, sobrat de ritme i replet d’alternatives i que es va resoldre en la prolongació, al més pur estil de l’equip blanc.
Al contrari que en la final de 2020, el duel no va arribar als penals, però el desenllaç torna a ser el mateix. L’Atlético no va poder saldar el deute pendent amb el torneig i el Real Madrid, en canvi, va eliminar a l’únic rival que havia estat capaç de guanyar-li aquesta temporada.
Va sortir el Madrid a estrènyer a dalt, però es va trobar amb la maçada inesperada del gol de Mario Hermoso als 6 minuts. El central blanc-i-vermell va cabotejar només un servei de cantonada botat per Griezmann per a fer el 0-1.
El gol ve precedit d’una internada per la banda esquerra de Lino, que va enviar una pilota enverinada a l’esquadra esquerra de Kepa, qui va obligar a volar al meta del conjunt blanc i desviar-lo a córner.
El porter basc, que recuperava la titularitat, va evitar el gol en primera instància, però el seu defensa el va deixar venut en el posterior servei de cantonada i no va poder fer res per a evitar el gol d’Hermoso.
Va buscar el Madrid l’empat, però l’Atletico sortia molt fàcil de la pressió i tornava a arribar amb perill a la meta blanca. Per exemple, en un conducció de De Paul que acabava amb un centre de Marcos Llorente, al qual Simeone va retardar al lateral dret per a donar entrada a Saúl en la medul·lar, i que Morata rematava forçat en el segon pal.
Bellingham i Rodrygo reclamaven el suport de l’afició saudita, que animava gairebé de manera unànime als blancs en les graderies d’Al-Awall Park. I Rüdiger, amb un altre cop de cap salvador a pilota parada com el del Mallorca, empatava el partit als viente minuts.
L’Atlético va acusar el gol, el Madrid va olorar la sang i va anar pel segon. Va avisar Rodrygo amb un tret, després d’internar-se per banda esquerra, que Oblak va enviar a córner. I poc després va arribar el sorprenent punt de Mendy.
Carvajal va posar una pilota rasa al cor de l’àrea i el lateral francès, titular de nou després de superar la seva lesió muscular, entrava com si fos un ‘9’ per a prolongar l’assistència del seu company amb un toc subtil amb l’exterior que passava per sota de les cames de Giménez i es colava pel pal dret d’Oblak a la mitja hora de joc.
Continuava sofrint l’Atlético, però a vegades un equip pot trobar alleujament si compte en les seves files amb jugadors com Griezmann. El Petit Príncep rebia al balcó de l’àrea, es feia mitja volta, trencava la cintura de Modric i col·locava un tret sec al cep del pal dret de Kepa per a convertir-se, ara sí, en el màxim golejador de tots els temps del conjunt blanc-i-vermell amb 174 gols.
Amb el 2-2 semblava que moriria la primera part, però aquest derbi d’alt voltatge encara tenia reservat una altra emoció forta davant d’arribar al descans. Una última acció de Rodrygo qui, després de controlar i regirar-se dins de l’àrea entre Savic i Giménez, obligava a Oblak a evitar, en dos temps, el tercer.
Ancelotti i Simeone no van voler tocar res en l’entretemps. El partit estava de dolç per a tots dos equips i calia prolongar aquesta sensació el major temps possible. Fins a Alberola Rojas contribuïa a l’espectacle deixant jugar tot el que li permetia la interpretació del reglament -no va amonestar a cap jugador en tot el partit- perquè el xoc no perdés ritme.
Un error de Carvajal en la sortida de la pilota podia haver posat a l’Atlético per davant en l’arrencada del segon temps, però Lli va creuar massa el tret després de rebre de Morata.
Replicava el Madrid, mancant vint per al final, en un servei de falta que Vinicius treia de pressa per a Carvajal, que amb una duríssima volea obligava a Oblak a salvar al seu equip amb una gran parada.
Els blancs semblaven més sencers en l’últim tram de partit però, en l’enèsim gir de guió del xoc, Kepa sortia a atallar un centre blanc-i-vermell que tenia com a destinatari a Morata i, després de xocar amb el davanter, se li escapava la pilota, que acaba amb un autogol de Rüdiger en el 78, per a fer pujar el 2-3.
Però l’alegria li va durar a l’Atlètic set minuts, la qual cosa va trigar Vinicius a rebre a l’espai i posar a prova a Oblak, que no atrapava la pilota. El rebot arribava a Bellingham, el tret del qual rebutjava Hermoso i, en el segon rebuitg, Carvajal no perdonava i reblava al fons de la xarxa.
En el temps afegit, l’acabat d’ingressar Brahim va poder sentenciar la final en una gran jugada personal dins de l’àrea, però creuava massa el seu tret i el partit se n’anava a la pròrroga.
Amb Memphis fora de la convocatòria per unes molèsties musculars d’última hora, Simeone apostava per Corretja per a jugar la prolongació i asseia a Morata, però el seu equip ja no tenia la pilota.
A hores d’ara del xoc, els jugadors de tots dos conjunts estaven massa fosos per a poder mantenir el nivell trenta minuts més –Coke i Valverde, lesionats, no van poder seguir-, però era el Madrid el que dominava i ficava al seu rival enrere.
I com gairebé sempre que passa això, el desenllaç sol ser fatal per al seu adversari, sobretot quan el partit s’acosta al seu epíleg.
Aquesta vegada l’heroi va ser Joselu, ingressat en la pròrroga substituint a Rodrygo, qui quatre minuts abans que es complís el temps reglamentari va cabotejar a gol, amb l’ajuda de Savic, el quart gol blanc de la nit.
Griezmann va poder empatar de nou en la jugada següent, però la seva rematada marxa fregant el pal. I ja amb l’Atlètic totalment bolcat, arribaria en l’afegit el cinquè de Brahim, que va aprofitar que Oblak havia pujat a rematar per a rematar a l’Atlètic a porteria buida des de lluny.
