Aquests dies de tractorades s’observen molts vehicles amb la bandera rojigualda. Se suposa que llueixen patriotisme. Però sobta saber que hi ha molts empresaris espanyols que han ubicat els negocis al Marroc i que es dediquen a exportar la producció cap a la Península. Així, doncs, resulta força incoherent denunciar la competència deslleial del país magrebí quan bona part d’aquesta la causen espanyols que s’hi instal·len aprofitant-se d’un sòl i una mà d’obra més barats. Aquestes empreses espanyoles, per la nacionalitat del titular i l’origen de la inversió inicial, exporten uns productes que computen com a marroquins als mercats. Per això la seua activitat resta dissimulada i allunyada d’uns mitjans de comunicació que no consideren noticiable la deslocalització de negocis cap a estats menys curosos amb la protecció del medi ambient i la salut. Del “Ejido marroquí”, la vall del Souss, amb capital a Agadir, surten cap a Espanya: mongetes tendres, pebrots, carabassons, maduixes, flors, fruits secs, arròs i, fins i tot, olives. Uns productes amb un alt valor de mercat que es venen amb freqüència sota marques espanyoles. Igual que els espàrrecs de Navarra fets a la Xina. Avui dia, cal anar molt amb compte amb les preses de pèl.
Sessió: No iniciada
