El prolífic actor i humorista britànic Benny Hill, que hauria fet cent anys diumenge passat, va aconseguir una popularitat planetària durant gairebé quatre dècades. Avui, el sentit de l’humor, pujat de to, hauria estat titllat probablement de sexista i vulgar. Els seus populars ‘sketches’ televisius mostren sovint dones lleugeres de roba, cosa que diverteix a molts si bé segurament no serà del gust de tots i, en el context actual, possiblement resulta inacceptable.
Considerat un ‘tresor nacional’ al seu país durant dècades, Hill i la seva particular manera d’entendre l’humor han aconseguit legions de seguidors. Alfred Hawthorne (el seu nom real) va néixer el 1924 a Southampton (sud d’Anglaterra) i tant els seus familiars com els seus companys de col·legi el recordaven com el ‘pallasso de la classe’ per la seva inclinació natural a voler fer riure els altres.
Durant la II Guerra Mundial, conflicte en què va amenitzar les tropes amb espectacles còmics, va ser quan va adoptar el seu nom artístic, Benny Hill, com a tribut a l’humorista Jack Benny. L’anomenat ‘Show de Benny Hill’, potser la sèrie còmica amb més èxit exportada des del Regne Unit i la favorita de l’audiència, encara té èxit entre cert públic en plataformes online.
Personalment m’ho passo ‘pipa’ amb les seves historietes que m’evadeixen de la trista realitat. Peret diu que “es preferible reír que llorar’ y Yosi canta “río y no sé porqué”. Doncs jo sí que sé perquè: ric perquè gaudeixo amb els disbarats del gran Benny Hill… Oh yeah!
