El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts la proposta d’ampliació del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, elaborada conjuntament pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i la Generalitat. La proposta permetrà incorporar 2.259 hectàrees al Parc Nacional (un increment del 16,25 % respecte a la seva superfície actual). Aquests terrenys procedeixen de la zona perifèrica de protecció (ZPP) i es localitzen als municipis de la Torre de Capdella, al Pallars Jussà, i Sort, al Pallars Sobirà. Tanmateix, es proposa incorporar 3.577,43 hectàrees de nova superfície a la ZPP, distribuïdes entre els municipis de la Torre de Capdella, Vilaller, Rialp, Espot i Vielha e Mijaran.
La proposta inclou també una modificació dels seus límits a Espot, amb l’exclusió de 201,63 hectàrees parcialment ocupades per l’estació d’esquí.
En conjunt, la superfície del parc nacional i la seva zona perifèrica de protecció assolirà les 43.572,78 hectàrees, davant les 39.995,35 actuals, la qual cosa representa un increment del 8,94 %. La iniciativa incorpora també el municipi de Rialp a l’àmbit territorial vinculat al parc nacional.
Principals aportacions a Parc Nacional: la capçalera de la Vall Fosca i Serra del Rei, a Sort
L’ampliació permetrà incorporar espais de gran valor natural i paisatgístic, caracteritzats per pastures alpines, matollars supraforestals, roquetars i formacions vegetals pròpies de les zones de més altitud. Situats majoritàriament per sobre dels 2.300 metres, aquests ambients presenten un elevat grau de naturalitat i constitueixen hàbitats d’especial interès per a nombroses espècies de flora i fauna.
Entre les principals aportacions destaquen la capçalera de la Vall Fosca, a la Torre de Capdella, i el sector de la Serra del Rei, a Sort. Aquests terrenys inclouen crestes i relleus d’alta muntanya, i també el conjunt lacustre de Mainera i altres llacs d’origen glacial, que enriqueixen la representació d’un dels elements naturals més característics del parc.
L’ampliació reforça especialment la representació dels sistemes naturals de matollars supraforestals, pastures d’alta muntanya, estepes llenyoses i tarteres, com també dels sistemes singulars d’origen glacial i periglacial i de les formacions i relleus de muntanya i alta muntanya. També incorpora noves masses d’aigua, molleres i zones humides, incrementant la superfície protegida d’aquests hàbitats d’especial interès ecològic.
Protecció del gall fer, l’os bru i el trencalòs
La proposta contribuirà, a més, a millorar la protecció d’àrees de distribució d’espècies amenaçades i protegides, entre les quals destaquen el gall fer, l’os bru, el trencalòs, el mussol pirinenc i la perdiu blanca, i també d’hàbitats d’interès per a espècies de flora de muntanya.
L’ampliació de la zona perifèrica de protecció permetrà completar i millorar el perímetre del parc nacional en diferents sectors. Entre les noves incorporacions destaquen la vall de Besiberri, a Vilaller; els sectors de Caregue i Bedollar, a Rialp; la capçalera del riu Noguera Ribagorçana i l’entorn de l’estany Redon, a Vielha e Mijaran; i la Solaneta d’Espot, al municipi d’Espot.
Aquests territoris aporten nous hàbitats i elements d’interès per a la conservació, com formacions de bedolleda i vegetació de ribera, a més de zones de distribució de l’os bru i el gall fer. La incorporació de la Solaneta d’Espot permetrà també reforçar la protecció d’una àrea de reproducció del trencalòs.
La iniciativa no suposa únicament un augment de la superfície protegida, sinó una millora de la coherència territorial i ecològica del conjunt de l’espai. La incorporació de nous terrenys enfortirà la continuïtat dels hàbitats, afavorirà els desplaçaments de les espècies i contribuirà al manteniment dels processos ecològics essencials, incrementant la capacitat del parc per afrontar amenaces com el canvi climàtic.
Els terrenys proposats són de titularitat pública i presenten característiques naturals compatibles amb els objectius de conservació del parc nacional. La proposta compta amb el suport dels ajuntaments afectats, de l’òrgan gestor de l’espai protegit i de la Generalitat.
Avanços en la conservació
El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici va ser declarat el 1955 i reclasificat mitjançant la Llei 7/1988, de 30 de març. El 1996 es va produir la seva última ampliació, que va permetre incorporar nous terrenys i va elevar la seva superfície fins a les 14.119 hectàrees.
La proposta aprovada aquest dimarts respon a la voluntat d’avançar en la conservació d’aquest espai i millorar la seva representativitat dins de la Xarxa de Parcs Nacionals, incorporant sistemes naturals i valors ambientals que complementen els ja existents.
L’acord del Consell de Ministres constitueix un pas previ per continuar la tramitació de l’ampliació, que s’haurà de materialitzar mitjançant una llei de les Corts Generals, d’acord amb el que estableix la Llei 30/2014, de 3 de desembre, de Parcs Nacionals.
En aquest procés ha participat l’Organisme Autònom Parcs Nacionals (OAPN) juntament amb la Generalitat per avançar en la definició de la proposta definitiva d’ampliació, aportant la seva experiència tècnica i el seu coneixement del funcionament de la Xarxa. Aquesta col·laboració institucional compta amb precedents recents, com el treball desenvolupat amb la Comunitat de Madrid per a l’ampliació del Parc Nacional de la Sierra de Guadarrama, i s’emmarca en la tasca de l’OAPN de suport a la coordinació, cooperació i consolidació de la Xarxa de Parcs Nacionals.
