El Consell de Ministres va aprovar ahir l’extensió el 2025 del gravamen a les grans energètiques, amb la possibilitat de deduir-se de l’impost les inversions en descarbonització, i va prorrogar fins al juny del 2025 els ajuts al transport públic.
A més de la gratuïtat dels abonaments de Renfe per Rodalies, Rodalies i la Mitja Distància convencional durant sis mesos més, es mantindrà el servei gratuït a les línies d’autobús estatals i es cofinançaran les rebaixes del 50% dels abonaments i títols multiviatge del transport públic urbà i metropolità. També els serveis Avant per a passatgers recurrents mantindran les rebaixes del 50%.
Aquestes dues mesures, juntament amb la pujada de les pensions del 2,8%, van ser les úniques esmentades pel president del Govern, Pedro Sánchez, al seu balanç de final d’any després de l’últim Consell de Ministres, en què va celebrar les bones dades econòmiques (veure pàgina 23).
Tot i això, el tancament de l’exercici ha suposat també la pròrroga dels Pressupostos de 2023, que són els que han estat vigents el 2024, i la del salari mínim interprofessional, ja que no s’espera que la nova pujada estigui a punt fins al febrer, així com una alça del 6% per a les pensions mínimes i del 9% per a les no contributives i l’ingrés mínim vital (IMV).
A això s’hi va sumar l’extensió de diverses mesures tributàries, de l’escut antiopes per a operacions intracomunitàries i l’aprovació de millores en la jubilació parcial, activa i demorada que van ser acordades amb els agents socials al juliol i encara estaven pendents.
L’extensió al 2025 de l’impost energètic és un compromís del Govern amb ERC, Bildu i BNG, a què s’oposen PNB i Junts per diversos motius, entre els quals es puguin posar en risc les inversions a Espanya. El Govern no té de moment assegurats els vots necessaris al Congrés, però “no dóna la pilota per perduda”, segons va dir Sánchez, que va reconèixer la “complexitat del Parlament”.
La pujada de la fiscalitat al dièsel per equiparar-la amb la de la benzina, una mesura compromesa amb Brussel·les i per a la qual tampoc té els suports garantits, es continuarà negociant abans d’aprovar-la.
VAPEJADORS, A L’ABRIL
Entre les mesures tributàries es va acordar endarrerir a l’1 d’abril l’entrada en vigor de l’impost als líquids dels vapejadors, mentre que s’ha prorrogat un any la deducció a l’IRPF del 20%, 40% o 60% de les obres millora de l’eficiència energètica d’habitatges.
Es prolonga la vigència del Pla Moves III, de suport a la compra de vehicles elèctrics i a la infraestructura de recàrrega, fins al proper 30 de juny, i l’extensió durant el 2025 de la deducció del 15% a l’IRPF de la compra de vehicles elèctrics i de punts de recàrrega.
A més, s’han prolongat els descomptes del bo social d’electricitat als consumidors vulnerables i vulnerables severs, i el manteniment de la prohibició d’interrompre els subministraments bàsics d’aigua, llum i gas a consumidors vulnerables.
Sánchez no descarta una reunió amb Puigdemont
El president espanyol, Pedro Sánchez, va fer balanç de l’any en una compareixença a la Moncloa amb e lema “complint” on ha insistit que serà fidel als compromisos amb els socis.
Sánchez va afirmar que no té “cap problema” en reunir-se amb els líders de Junts i ERC, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, i va apuntar que l’acostament entre Junts i el PP demostra que l’amnistia és un instrument de normalització.
En aquest marc, ha criticat “l’enorme hipocresia” del PP, que va convocar manifestacions contra “el colpisme” i ara “treu pit” de les coincidències amb els de Puigdemont al Congrés. També ha insistit que la legislatura durarà fins el 2027.
El seu balanç, ha dit, són els “avenços” aconseguits i els “retrocessos que s’han evitat”.
El president critica la crispació de PP i Vox
El president del Govern, Pedro Sánchez, va defensar els èxits obtinguts per l’Executiu a la legislatura en diversos àmbits, especialment l’economia, davant del que ha descrit com un “tornat de crispació” encoratjat per l’”oposició destructiva” del PP i Vox. “Des de fa gairebé set anys vivim envoltats d’aquest tornado de crispació, de bulos dels quals una part de l’ecosistema polític i mediàtic del nostre país s’alimenta per transmetre la sensació que Espanya es trenca”.
