Tothom ho sap: el tabac no és bo per la salut, és molt perjudicial. Però som humans i adorem la contradicció, i allà segueix, a l’abast de qualsevol que tingui diners per comprar-ne. Hi ha hagut avenços en la lluita contra aquest verí, però d’una manera molt lenta. A Nova Zelanda es va aprovar fa uns anys un revolucionari veto a la venda de tabac a les futures generacions, però en menys d’un any els governants es van fer enrere al·legant, com no podia ser d’altra manera, l’impacte negatiu que la nova legislació havia generat a les arques públiques. Ara és el Regne Unit qui pretén canviar la llei amb un pla per impedir que els joves comencin a fumar, prohibint la seva venda a totes pels persones nascudes després de l’1 de gener de 2009. No se’n sortiran pas així. Només amb una pedagogia ben portada es podrà anar reduint-ne el consum i serà molt a poc a poc. Quan van prohibir fumar als bars ningú no parlava de res més i es va obrir un debat molt intens. Ara, tothom veu normal i bo que no es fumi en llocs tancats. L’objectiu d’Europa es esdevenir “lliure de fum” –menys d’un 5% de fumadors– l’any 2040. Només Suècia es troba ara en aquesta xifra. El camí serà llarg i costerut i la salut de moltes persones se’n ressentirà. Malgrat les bones intencions se seguirà venent fum, que, per cert, es ven molt bé.