El fiscal anticorrupció de l’Audiència Nacional Fernando Bermejo ha assegurat aquest dimecres en la tercera sessió del judici contra la família Pujol que la investigació judicial no té cap motivació política ni “espúria”. El fiscal ha demanat la inadmissió de les qüestions prèvies plantejades per les defenses i ha defensat la plena legalitat de la llarga investigació. Bermejo ha assegurat que la investigació té un origen legal, amb la denúncia policial de l’exparella de Jordi Pujol Ferrusola, que s’han garantit els drets dels investigats en tot moment i que cap dels delictes està prescrit. També assegura que el fet que el blanqueig de capitals es cometés a l’estranger fa que l’Audiència Nacional sigui competent per jutjar-los.
En una intervenció d’uns 50 minuts per respondre a la quinzena de defenses que van intervenir els primers dos dies de judici, Bermejo els ha respost en conjunt i agrupant les qüestions prèvies per temàtiques, i ha assegurat que no respondria a les “qüestions de fons” plantejades pels lletrats contraris.
El fiscal ha assegurat que la investigació judicial no ha tingut cap intencionalitat política, sinó només la persecució de delictes econòmics. Ha al·legat que “ningú va obligar Victoria Álvarez a declarar”, que tampoc es va obligar el diari ‘El Mundo’ a publicar informacions sobre els comptes de Pujol a Andorra ni la posterior confessió de l’expresident. Així, ha descartat parlar de l’excomissari policial José Manuel Villarejo.
“Respecte a l’Operació Catalunya, el que no consta, no es coneix, i no es poden introduir qüestions polítiques en una qüestió processal i jurídica” sobre delictes econòmics, ha dit. Ha assegurat que no s’han manipulat proves “amb finalitats espúries” i “han estat obtingudes amb ple respecte als drets dels acusats”.
En aquest punt, ha arribat a citar la sentència del Tribunal Suprem sobre el ‘procés’ per assegurar que no es poden “convertir les legítimes actuacions de l’Estat en actes repressius per subjugar el poble”. Per això, ha demanat al tribunal que “no valori suposades maniobres o irregularitats alienes als fets jutjats i a les proves”. “S’ha pretès convertir rumors polítics en causes de nul·litat”, ha lamentat. Però “cap tribunal pot admetre que hipòtesis no acreditades substitueixin requisits estrictes i taxats de nul·litat processal”, ha conclòs.
Al principi de tot ha assegurat que l’Audiència Nacional (AN) és competent per celebrar el judici, ja que els delictes es van cometre parcialment a l’estranger, sobretot a Andorra, però també a Mònaco, Panamà, Gran Bretanya o Suïssa. De fet, diu que els diners blanquejats tenien origen a l’estranger i es movien entre comptes i societats radicades fora d’Espanya per ocultar-los a la hisenda espanyola. Per això, considera que l’AN és plenament competent per jutjar-los, i no pas l’Audiència de Barcelona com al·legaven la majoria de defenses.
A continuació ha defensat la licitud de l’inici de la investigació, que ha deslligat d’una suposada ‘Operació Catalunya’ a Andorra contra l’independentisme i la família Pujol. Bermejo ha situat l’inici en una declaració policial de l’exparella de Jordi Pujol Ferrusola, Victoria Álvarez, que va explicar que el fill gran de l’expresident introduïa grans quantitats de diners en metàl·lic al Principat d’Andorra. També ha dit que la declaració es va ratificar en seu judicial, i que això va aportar “indicis d’una operativa econòmica orientada a l’ocultació patrimonial”, que també es va ratificar amb consultes a les dades de l’Agència Tributària. Respecte a la portada del diari ‘El Mundo’ del juliol del 2014 que apuntava a comptes bancaris a Andorra de la família Pujol, el fiscal ha dit que allò només va ser una informació periodística, però la investigació judicial ja s’havia iniciat, investigació que va rebre un impuls dies després amb la confessió pública de l’expresident.
Per tot això, ha assegurat que no existeix una “investigació prospectiva”, com al·legaven les defenses, que la Udef de la Policia Nacional “ha actuat sempre sota control judicial” i tota la investigació del magistrat instructor José de la Mata ha estat ratificada pas a pas i posteriorment per la sala penal de l’Audiència Nacional.
De fet, l’inici de la investigació també l’ha citat com a element per discernir si els delictes estan prescrits o no, com al·leguen les defenses. Per al fiscal, el termini de prescripció el marca el delicte més greu, en aquest cas el blanqueig, i el període de prescripció s’interromp quan es dirigeix la investigació contra l’investigat. El termini no comença amb la data de la factura suposadament falsificada, sinó quan aquesta produeix el seu efecte posteriorment, que és el que causa el delicte. En aquest sentit, ha dit que la falsedat documental no es pot aïllar com a delicte, sinó que va ser “instrumental” per cometre altres delictes, com el frau fiscal o el blanqueig. Així, també ha assegurat que el dia de l’inici del termini de prescripció és quan s’acaba l’activitat delictiva o quan aquesta es descobreix, no pas quan s’inicia el delicte. De fet, la falsedat formava part del “circuit” delictiu, segons Bermejo, que va anar del 1992 al 2011.
També ha negat que s’hagi practicat cap diligència judicial fora dels terminis d’instrucció o de les pròrrogues.
En aquest sentit, segons el fiscal, la consumació del delicte no va cessar fins que es va descobrir el 2012, i ha assegurat que fins i tot començat el procediment judicial el 2014, es van moure fons bancaris per ocultar-los, i per això s’acusa a Jordi Pujol Ferrusola i a la seva exdona per frustració de l’execució.
Diversos advocats defensors també van al·legar que els escrits d’acusació no concretaven l’activitat delictiva prèvia al blanqueig de capitals, però el fiscal ha assegurat que no cal concretar-la, sinó que n’hi ha prou amb comprovar que sense aquella activitat no hi hauria hagut posteriorment el blanqueig dels diners obtinguts fraudulentament.
