Gisèle Pelicot ja ha guanyat, com ella mateixa diu. I és que la justícia va condemnar ahir els 51 homes que la van violar durant deu anys i la societat es va bolcar amb la víctima, amb un suport massiu durant el procés, pel qual s’ha convertit en una icona feminista.
La pena màxima de 20 anys per violació agreujada va recaure sobre el cervell del pla, Dominique Pelicot, l’exmarit que la drogava d’amagat perquè altres homes la violessin estant inconscient. La pena més baixa, de tres anys, va ser per a Joseph Cocco, de 69, en ser condemnat només per temptativa de violació.
Jean-Pierre Maréchal, el violador que va replicar els mateixos mètodes que Dominique Pelicot amb la seva pròpia dona (i qui també va ser agredida sexualment pel principal condemnat), va ser castigat 12 anys de presó, a pesar que la Fiscalia havia demanat per a ell 17 anys de reclusió.
La resta de còmplices van rebre penes de presó inferiors a les que demanava l’acusació. Per això, fins a sis d’ells podran sortir directament en llibertat, en haver passat ja una part suficient de la seva condemna a la presó preventiva o fins i tot estar exempts del seu compliment efectiu.
En total, van ser una mica més de 400 anys de presó per als 51 condemnats, bastants menys dels 652 sol·licitats per la Fiscalia. En escoltar les condemnes, diversos d’ells es van tapar la cara entre les mans i altres van plorar, entre alguns crits de desesperació dels seus familiars, diversos dels quals van sortir ràpidament de la sala d’audiències.
“UNA PROVA DIFÍCIL”
En acabar la sessió d’ahir, Gisèle Pelicot va abandonar la sala a la qual va acudir pràcticament cada dia des que va començar el judici, el 2 de setembre, i després va oferir una breu declaració a la premsa, en la qual va dir que respectava la feina del tribunal i la sentència. “Parlo amb profunda emoció”, va ser el primer que va dir. “Aquest judici ha estat una prova molt difícil (…), penso en les víctimes no reconegudes les històries de les quals sovint romanen en l’ombra. Vull que sàpiguen que compartim la mateixa lluita”, va prosseguir.
També va agrair el suport de la societat, així com el dels seus advocats, Antoine Camus i Stéphane Babonneau. Igualment, va reconèixer l’acompanyament de l’associació de suport a les víctimes que va estar amb ella a la sala.
