El Barcelona va signar una exhibició en el Santiago Bernabéu, inèdita des de l’adeu de Leo Messi, amb lliçó tàctica magistral de Hansi Flick en el seu primer clàssic, per a confirmar la seva grandesa en una setmana en la qual va saldar comptes amb el Bayern en Champions i va assestar un dur cop al vigent campió de Lliga en el seu estadi, un Reial Madrid sense pegada que va tallar el seu rècord en 42 partits sense perdre.
El Madrid va saltar amb l’objectiu de curar el seu mal de les primeres parts, però la seva sortida en tromba va caure en continus fores de joc de Mbappé, desitjós de ser el gran protagonista en el seu primer clàssic. Cada acció anul·lada era un avís. Hi hauria un moment en el qual la seva posició seria legal i res ho frenés com ho va fer el VAR a la mitja hora. Un gol ja celebrat, amb la visió de Lucas al desmarcatge del francès que va picar amb qualitat a la sortida d’Iñaki Peña.
La innegociable filosofia de Flick li va anar donant el domini del partit sentint que caminava en el filferro després de perduda i exhibint superioritat amb la pilota. Apareixia Lamine Yamal, sempre disposat a encarar i filtrar passis de perill com el que va posar a Lewandowski que va xutar a l’aire la primera. També Raphinha, egoista per sentir-se en el seu millor moment, sobrat de confiança per a xutar des de la frontal a dalt amb Balde sol per a marcar.
Al Reial Madrid li faltava un futbolista amb personalitat que fes un pas al capdavant amb pilota en el centre del camp. El seu joc anava directe de la defensa als desmarcatges dels davanters, amb Mbappé instal·lat en el fora de joc per mil·límetres i Vinícius apareixent davant Koundé, però perdonant quan va desequilibrar. Va llançar una amenaça a Cubarsí, però amb tot per a marcar i Kylian per a empènyer-la, va buscar enganyar a Peña per a disparar al lateral de la xarxa.
Mbappé va perdonar un mal rebuig en una sortida de Peña, intentant-lo a 30 metres sense trobar porta. Quan ho va fer sempre va ser anul·lat per fora de joc i fins a l’hora de partit no arribava el primer xut.
El pla de Flick funcionava a la perfecció i el tècnic alemany va trobar la clau en el descans. Va retirar a Fermín, va introduir a de Jong i va avançar a Pedri a una zona de major influència.
Una simple passada de Casadó va servir perquè Mendy es quedés enganxat i Lewandowski superés amb facilitat el mà a mà a Lunin. Era l’inici d’un recital. En quatre minuts el clàssic va quedar sentenciat. El temps que va separar el doblet de Lewandowski, que va aconseguir els 14 gols en 11 jornades amb un cop de cap lliure de marca a la passada mesurada de Balde.
Per segon partit consecutiu el Madrid es veia obligat a la proesa i en aquesta ocasió va xocar amb un Peña extraordinari.
Amb l’equip d’Ancelotti bolcat apareixien totes les seves mancances defensives amb espais. Lewandowski perdonava dues claríssimes, la primera a porta buida xutant al pal, i entre errors en la rematada de Bellingham i Mbappé, arribava el gol que convertia a Yamal en el golejador més jove de la història de l’enfrontament i la fi de festa blaugrana merescut per Raphinha en un altre contraatac letal.