L’astigmatisme és un problema visual que es produeix quan la còrnia (capa externa i transparent de l’ull que permet que la llum passi al seu interior i que protegeix l’iris i el cristal·lí) no presenta la mateixa curvatura en totes les seves zones, tenint unes àrees més inclinades o arrodonides que unes altres. D’aquesta manera, la còrnia d’un ull sense astigmatisme té pràcticament la mateixa forma rodona en totes les seves àrees (imaginem una pilota de futbol). No obstant això, en els ulls amb astigmatisme el grau de curvatura vertical de la còrnia no coincideix amb el grau de curvatura horitzontal, per la qual cosa la còrnia no és esfèrica (el símil és una pilota de rugbi).
L’astigmatisme genera visió borrosa, en qualsevol distància i sol ser més acusada en la visió nocturna o en condicions de baixa lluminositat. Afecta el 38,3% dels espanyols, segons l’última edició de l’Estudi de la Visió a Espanya realitzat per Clínica Baviera. A més, aquest mateix estudi indica que el 91,5% dels afectats té també un altre defecte refractiu associat, sent els més comuns la miopia o la hipermetropia.
A més de pel defecte al qual estigui associat, l’astigmatisme es pot classificar de diferents maneres: el simple, quan afecta un sol eix; el mixt, quan afecta diversos eixos. El regular, quan els meridians principals són perpendiculars entre si o l’irregular quan no ho són. Serà l’oftalmòleg el que, després d’una exhaustiva revisió, determini el tipus d’astigmatisme i la graduació del pacient.
Les persones amb astigmatisme acusen més el seu problema a la nit i sol ser més habitual tenir major dificultat per a percebre petits detalls a totes les distàncies. “La llum s’enfoca en més d’un punt de la retina i no en un només com ocorre amb un ull normal. Això fa que hi hagi una major sensibilitat a la llum per part dels qui ho pateixen”, indica el Dr. Llovet. Per això, un 30% dels participants en l’estudi que el pateixen manifesten sentir-se limitats a l’hora de conduir. Quan a més l’astigmatisme està associat a la hipermetropia pot acompanyar-se d’altres símptomes com a fatiga visual, enrogiment, picor, coïssor o dolor d’ulls, sensació d’arena, problemes davant el canvi de visió pròxima i llunyana, marejos i maldecaps pel sobreesforç dels ulls per a enfocar les imatges.
Entre les causes més habituals de l’astigmatisme es troben la genètica, per la qual cosa sol ser present des del naixement; sofrir altres patologies de la còrnia, com el queratocon; o per haver sofert una lesió o traumatisme corneal. En general l’astigmatisme pot aparèixer a qualsevol edat i sol mantenir-se estable.
Com tractar l’astigmatisme
El tractament de l’astigmatisme ha d’anar enfocat a corregir la refracció errònia dels raigs de llum sobre la retina, de manera que es pugui aconseguir percebre la imatge de manera nítida, tant des de lluny com de prop, per part del pacient. “Per a això, es poden emprar ulleres o lents de contacte tòriques, amb una graduació adequada a cadascun dels defectes visuals que aquest pateixi”, indica el doctor Llovet.
A més, podrà recórrer-se a la cirurgia, tant làser com de lent intraocular. “En cas que quin associat a altres defectes, l’oftalmòleg determinarà el tipus d’intervenció més apropiada a cada cas amb la finalitat d’eliminar tots els problemes refractius”, explica el doctor Llovet. En aquest sentit, la tècnica Lasik és la més estesa dins de la cirurgia refractiva làser per a corregir problemes refractius com l’astigmatisme.
