Una de les pel·lícules que més em va sorprendre en els meus temps d’afinitat ‘hippy’ va ser ‘Easy Rider’. La ‘road movie’ em va seduir des del principi per la seva excel·lent banda sonora liderada pel ‘Born to the wild’ de Steppenwolf, però amb The Byrds i sobretot Jimi Hendrix elevant la música a culte.
A la cinta vaig descobrir Peter Fonda, fill d’Henry Fonda i germà de la bonica Jane Fonda que ja m’havia enamorat a ‘Barbarella’, l’heroïna espacial que perd la innocència a través de plaers tecnosexuals. Amb ell, el director i actor Dennis Hopper, així com l’excel·lent Jack Nicholson. La imatge dels ‘nascuts per ser salvatges’ és la de dos rebels, amb ‘chupas’ de cuir i cavalcant sengles motos recorrent de forma anàrquica la Ruta 66.
El film, rodat el 1969 i que va connectar amb la generació Woodstock, va ser considerat “cultural, històric i estèticament significatiu”. La contracultura estava servida i ningú es va escandalitzar pel fet que els protagonistes fumessin marihuana plasmant els seus divertits efectes. Peter Fonda volia celebrar amb magnificència els 50 anys d’‘Easy Rider’ el 20 de setembre del 2019 a Nova York, però un càncer de pulmó als 79 ‘takos’ li ho va impedir un mes abans.
Ara que per edat estic fent la Ruta 66 tinc el film molt present. En el rol d’intentar fer un món millor segueixo ‘agafant la moto cada nit’, prenent l’exemple dels inoblidables rebels del cinema Peter Fonda i Dennis Hopper, buscant el meu destí: ‘Easy Rider’… Oh yeah!