Manca crítica a les persones; s’empassen el que escolten i llegeixen als mitjans de comunicació. Si son males notícies, s’entristeixen i pensen: “quina mala època ens ha tocat viure!, no hi ha res a fer!”. S’han esmorteït els ideals i utopies per les que es lluitava i sacrificava fins el darrer quart del segle XX. Disminueix la fe en que s’aconseguirà un món més just, millor, en pau, on tothom podrà viure i desenvolupar-se dignament; en el que desapareixeran les diferències socials escandaloses i en el que els nostres fills i nets viuran bé. Els fets que ocorren a nivell local i mundial no va a favor.
Molts han deixat de banda les religions, la creença en la transcendència, en que no acabem al morir, sinó que seguim en un altra dimensió molt millor (ara amb l’energia quàntica alguns hi troben indicis). Molts sols valoren el que es pot demostrar; no creuen que el món no s’acaba amb el que podem copsar amb els nostres sentits. Estan enlluernats per la fe en la ciència que proposa un “superhome biònic immortal i poderós”, però que xoca amb la nostra experiència diària de successos que ens sobrepassen, de fets inexplicables, de dolor, de sofriment, de mort. Hi ha un altra realitat més subtil i inabastable que ens supera, deduïble per la nostra vulnerabilitat per poc oberts de ment, cor i esperit que estiguem. El capitalisme que vivim i domina tot el món ens té “drogats” amb el consumisme, amb la propaganda directa i subtil que ens adorm fent-nos creure que serem feliços si tenim més diners, més poder, més prestigi. Ens posa davant els grans ídols a tractar d’imitar, persones que han triomfat en l’esport, música, cultura, política, etc. i que tenen milions de seguidors radicals, que omplen estadis, sales de concerts i venen milions de reproduccions, el que els fa rics.
Avui dia “l’opi del poble”, com Karl Marx havia anomenat a la religió, ha passat a ser aquest consumisme adormidor que ens fa individualistes, com Adolf Huxley havia descrit en “el món feliç”.
Cal despertar-se, ser crítics i actuar. Gràcies a Déu hi ha persones que s’uneixen i son crítiques amb el sistema immoral injust que ens treu llibertat, fent que cada vegada hi hagi més rics amb més diferències socials, que milions de persones es vegin obligades a emigrar de casa seva per poder viure, sigui pel canvi climàtic sigui per guerres, alimentades pels rics per enriquir-se més, causant centenars de milers de morts i ferits.
Anar contra els poderosos posant-los dificultats per explotar els dèbils, és anar ‘contracorrent’ i crea, com a mínim, incomoditats, ser mal vistos, discriminacions o coses pitjors en països democràtics, i tortures i mort en altres països. La solidaritat, el no amagar-se fent-se insensibles al patiment aliè, el donar sentit a la vida socialitzant-se, comprometent-se lluitant i ajudant als vulnerables; obrir la ment i els sentits i acceptant el indemostrable, però no irracional, dona sentit a la vida i ajuda a ser feliços. Animo a provar-ho, no us en penedireu.
