“La inventiva humana és inesgotable i cada dia trobem una ciberestafa nova; el que abans passava al carrer amb l’estafa del ‘tocomocho’ o de ‘l’estampita’ de les pel·lícules dels anys 60 ara s’ha traslladat a Internet”, va explicar el cap de la Unitat d’Investigació de l’ABP Segrià, Jordi Fadurdo. Per evitar caure en l’engany, els Mossos d’Esquadra recomanen augmentar la prevenció abans de creure’s la història dels presumptes delinqüents. Si algú envia un missatge o fa una trucada que es pugui sospitar que és una ciberestafa, s’aconsella aturar-se i no posar-se nerviós, analitzar la situació, negar que allò pugui ser normal si es tenen dubtes i actuar, és a dir, no fes cas del que proposen, per si de cas.
La policia catalana també aconsella tenir uns bons tallafocs i fer servir sempre contrasenyes robustes, amb una combinació de números, símbols, i lletres minúscules i majúscules i que es canviïn de tant en tant.
I mai no s’han de clicar els enllaços que es rebin per correu simulant ser el banc o qualsevol empresa. En aquest sentit, Fadurdo aconsella “copiar l’enllaç i enganxar-lo a la barra de navegació i s’obrirà el desplegable de la pàgina on s’anirà a parar per saber si es tracta d’una qüestió fraudulenta”. Va advertir també sobre l’acceptació de les galetes, que, alguns cops, porta a la subscripció de publicacions sense ser-ne conscient.
El cap de la Unitat d’Investigació de l’ABP Segrià va advertir que quan a una persona li treuen els diners del banc, l’entitat bancària no retornarà la quantitat si considera que les dades -contrasenyes o el número de la targeta- han estat compartides de forma voluntària. A més, va apuntar que cal anar amb compte amb les xarxes públiques obertes d’Internet, sobretot les dels bars, que és on es pot copiar informació de l’ordinador.
Fadurdo va dir que no totes les estafes es dirigeixen al mateix tipus de víctima. En el cas dels “m’agrada” es descarta la gent gran i està molt relacionada amb els joves. Així, s’utilitza el número de compte bancari per fer una “mula”; les organitzacions criminals fan transaccions de diners fraudulents i la víctima es converteix en un cooperador gairebé necessari de l’estafa.
Un altre delicte que es produeix molt són els Bizum invertits. Per mitjà de plataformes de compravenda de segona mà, el venedor rep un Bizum i li dona el vistiplau i treu diners del seu compte per enviar-li a l’estafador.
EL FALS AMIC
Una altra estafa afecta les víctimes vulnerables o les persones que es troben soles. Es tracta del fals amic o el fill amb problemes. L’estafador truca i comunica que el seu descendent té problemes i demana diners. Relacionat amb aquest cas, una persona, que normalment es troba sola, rep un correu d’un individu que comença una amistat un mínim de temps i després li comenta que s’ha enamorat, que vol venir al país, que necessitaria invertir uns diners, però per problemes fronterers no ho pot fer i convenç la víctima perquè li faciliti recursos econòmics. “Els fets són dramàtics perquè a vegades es perden tots els estalvis o es demana un préstec”, va apuntar Fadurdo.
Hi ha organitzacions que intercepten factures enviades per correu electrònic i canvien el número del compte i quan arriba al client aquest fa un ingrés al proveïdor en un compte que no correspon. Una de les habituals és una trucada o l’enviament d’un SMS suposadament del banc per efectuar unes comprovacions. Demanen el número de la targeta bancària o la data de caducitat i operen totes les vegades que poden.
Relacionat amb el sexe, els grups criminals contacten amb una persona i li demanen mantenir relacions sexuals per la xarxa. A través de la càmera web es veu el vídeo d’una noia que no té res a veure amb l’organització que es masturba i sol·licita a la víctima que es despulli i que faci el mateix. Al cap de poc comuniquen que han gravat l’acció i reclamen diners per no difondre les imatges a la parella, als familiars o als contactes.
El cap de la Unitat d’Investigació de l’ABP Segrià reconeix la dificultat que tenen a l’hora d’investigar les ciberestafes atès que moltes vegades els autors no són al país, rastrejar els comptes té molts problemes perquè estan oberts per identitats que no existeixen o les IP, les dades de connexió, et transporten a diversos països.
DESCENS DEL 6%
Els delictes per cibercriminalitat (hackejos, sabotatges o suplantacions d’identitat) van baixar un 6% a les comarques de Lleida durant el primer trimestre d’enguany arribant als 1.161, segons el balanç de criminalitat del Ministeri de l’Interior. A més, es van registrar 1.062 estafes informàtiques, un -10.2% respecte al 2024.
