El bramul només el produeixen dos animals: l’elefant i el bou. Cap dels dos he conegut de primera mà. Se sentia bramular per tota la plana d’Urgell. Cada casa tenia una parella de bous per llaurar la terra i per feines de càrrega amb els carros, eren cars de mantenir, potser amb la jova, per a les feines comunitàries, comparties animals. El cas és que només se sent rondinar el cotx si t’acostes a alguna granja. Caquejar poc, no queden gallines que campin al seu aire. Prop de casa, pots sentir renillar uns cavalls, és però, una raresa. Maular i buixir el que més. Cloquejar els ànecs, que des que van omplir l’Estany d’Ivars, passen en deltes travessant el poble. I un so que m’aterria de petita i ara m’encanta, és quan boneix prop, algun borinot, si fa bo.














