L’enquesta d’una ràdio posa en evidència que molts joves no saben qui és el president de la Generalitat i donen el nom del pintor empordanès com a màxim responsable del país però precisament Dalí era més aviat del país de Josep Pla, molt “tocat per la tramuntana” com cantava Sopa de Cabra. Però les coses deuen canviar perquè la planificació que ha fet el Govern per implantar renovables amb l’horitzó del 2050 converteix el Segrià i les Garrigues en les dos comarques amb més reserva de sòl per l’energia eòlica. Vaja, que pel que sembla entre la floració del Baix Segre i les oliveres de la Floresta hi fa més vent que a l’Empordà, que figura en quarta posició en aquest rànquing després de l’Anoia. Però anem a pams. És evident que la implantació de les renovables s’ha de fer i que la seva eclosió no serà indolora. Des d’aquest punt de vista, els projectes de Forestàlia que volien portar llum amb tres grans línies d’alta tensió des de l’Aragó cap a Catalunya (algunes ja descartades) tampoc són una bona mesura per arribar a temps de tenir llum al moment que hagin de plegar les nuclears, que ara per ara són el sistema més eficient. Escolto moltes vegades des de les ràdios de la capital del país una crítica constant a l’eclosió de plataformes i la lentitud amb què avança el Govern per la por que quatre pancartes facin perdre també quatre vots. Però si des de Barcelona vinguessin cap aquí (cap al territori que diuen ells) veurien que no és tot tant simple. Cal que el Segrià i les Garrigues emplenin casa seva de molins de vent per fer llum a la capital? És necessari canviar l’agricultura pels molins de vent? És just que la Noguera, una de les comarques més deprimides econòmicament i poblacional, sigui la que ha de tenir més plaques solars? Cal que Montmagastre s’empleni de panells deixant enrere la seva idiosincràsia paisatgística, cultural i agrícola? I l’Horta, també? A Alcarràs tothom aplaudia els actors que escenificaven com havien d’abandonar les terres de tota la vida per deixar pas a les plantes solars. Recordar-se d’aquell aplaudiment vol dir fer una transició energètica més dimensionada i repartida per tot Catalunya perquè Salvador Dalí no era lleidatà, era del país de la tramuntana (i hi fa més vent).
El Govern vol convertir el Segrià i les Garrigues en el rebost eòlic del país i la Noguera en la comarca amb més plaques solar
