La pobresa és un greu problema que pateix el món. Les grans desigualtats que existeixen entre països rics i pobres, i entre persones riques i benestants i persones pobres a més de ser una greu injustícia, són causa de conflictes i guerres; van contra la cohesió social.
Al llarg de la història sempre hi ha hagut pobresa. Les teories del comunisme de Marx i Hegel van desembocar a la revolució de 1917 a Rússia i el 1922 a la creació de la URSS, dividint el món en dos grans blocs: el capitalista i el comunista. La influència del comunisme a l’Europa va impulsar la cessió per part dels capitalistes pel que els treballadors van obtenir drets socials. Amb la caiguda del comunisme i el sorgiment del neocapitalisme hi ha hagut un progressiu retrocés dels drets socials i un increment de la diferència entre rics i pobres. A Catalunya l’1% més ric acumula el 27,5% de la riquesa catalana.
El capitalisme fomenta l’individualisme, la llei de la selva o del més fort i vol amagar la pobresa. Per això, Càritas promou l’elaboració de l’informe FOESSA sobre la pobresa a Espanya, fet per experts de diferents universitats, el que li dona més credibilitat. Fa pocs dies es van presentar les dades de 2025. És molt interessant llegir-lo per fer-se conscient de la realitat que vivim, que no es pot amagar sota xifres de macroeconomia, i menys culpabilitzant als pobres de la seva situació i no a l’estructura social, i la de crear rebuig social i aporofòbia, que ocasiona trencament social, polarització i reforç de partits polítics d’ultradreta. L’exclusió social provoca aïllament. Actualment hi ha una manca de xarxa social; tres de cada cinc persones no tenen a qui demanar ajut quan pateixen un problema. El que hi hagi persones sense llar és un fracàs de la societat. Una persona sense sostre és un exclòs de la societat i no pot accedir a la comunitat, a tenir una família, relacionar-se amb els veïns, etcètera. El dret a l’habitatge està en la mateixa constitució espanyola, article 47: “Tots els espanyols tenen dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat. Els poders públics han d’establir les normes pertinents per fer efectiu aquest dret”. ¿Cóm és que els diferents governs no ho compleixen? A Catalunya hi ha menys del dos per cent d’habitatge públic, mentre que a Europa és del 15%. Tres llogaters de cada deu destinen el 40% o més dels ingressos a l’habitatge, segons l’Informe Social de 2025 de la Generalitat de Catalunya.
Avui hi ha precarietat laboral, amb treballadors que són pobres, malgrat tenir feina, Del 2008 al 2023 els salaris han perdut poder adquisitiu; ens hem empobrit. Les pujades de preus dels aliments i elements bàsics afecta molt més a les persones amb pocs recursos. Actualment, amb la guerra d’Iran, s’empitjora la situació. A Catalunya la pobresa té un fort biaix infantil, afectant el 24% de la població i el 36,5% dels infants. No perdem l’esperança que, amb la col·laboració de tots nosaltres, capgirarem la situació i el sensellarisme i la pobresa quedaran residuals.
