Ditz er arrepervèri “Tà Sant Jòrdi semia uerdi, tà Sant Robèrt que ja l’ages cubèrt, qu’entà Sant Marc ja haràs tard”. Ei eth madeish en catalan: “Per Sant Jordi, cava ton ordi, per Sant Robert, que ja el tinguis cobert, que per Sant Marc, ja faràs tard”. Tà Sant Jòrdi, Occitània e Catalonha se desvelhen.
Era preséncia occitana en aguest darrèr Sant Jòrdi a estat diuèrsa. Era Val d’Aran en diferents espacis e protagonizat per diuèrses estructures, s’a convertit en ua hèsta aranesa, que s’ahig ara magnificéncia dera hèsta catalana.
Eth Casau deth Jubilat de Vielha obsequièc, eth dia 22, as sòcis, damb era òbra de Maria José Atienza Averós, “Era dubertura d’Aran, pireneïsme, termalisme e ostalaria” publicada per Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana. Era autora ère aquiu entà signar libres. Er estudi Loseron, Ruda e d’autes escòles araneses veneren ròses e libres de segona man entà celebrar era hèsta. Ena libreria Alquímia, era associacion Aran pera Natura, hec ua celebracion de tot eth dia 23 en tot véner eth libre Audèths dera Val d’Aran e presentant eth comic “M’a dit un auderet”. Eth restaurant Kuki’s oferic eth talhèr de Sant Jòrdi eth dia 18 d’abriu. Ena Bibliotèca de Vielha, promoigut per Conselh Generau, se liegeren libres infantils. Er Archiu Generau d’Aran auferic es sues publicacions e era visita dera installacion. Lengua Viua hec dues representacions de teatre londeman dera hèsta, damb es sòns membres coma actors. Era hèsta siguec viua en Aran.
Era preséncia dera lengua occitana en Barcelona, pendent era jornada de Sant Jòrdi ei destacabla. Eth Cercle d’Agermanament occitanocatalan (CAOC), damb era collaboracion der Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana, mantengueren ua parada just ath deuant dera Catedral damb libres en occitan e espacis de signatura des autores Montserrat Rubinat Sindreu, Núria Comas Fornaguera, e Alícia Ventura Geis. Se hec difusion des corsi deth CAOC e des diuèrses activitats que s’i oferissen. Ja hè ans qu’era preséncia deth CAOC en Sant Jòrdi ei assegurada.
Sapiéncia Occitana en collaboracion damb “Occitània País Nòstre” oferic un estand en carrèr Deputacion, damb libres en occitan de diuèrsa procedéncia e damb era signatura d’exemplars per Chistian Andreu, autor de “Fauna sauvatja ena Val d’Aran” e “Croniques deth sègle XXIau” publicades per IEA-AALO.
De destacar, entre toti aguesti eveniments, qu’eth dia 24 pera tarde en locau sociau de Casau se hec entrega deth prèmi Antoni Flores ar Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana, peth sòn trabalh en favor dera lengua occitana e dera cultura aranesa. Antoni Flores originari de Tremp, moric en 2023 en tot èster Deputat deth Parlament de Catalonha, per ERC. E ara entà rebrembar eth sòn trabalh, que se distingic pera reivindicacion deth Pirenèu, Esquerra Republicana de Catalonha oferís annaument era distincion a ua institucion deth Pirenèu que contribuïsque ara consolidacion dera cultura. Enguan ar Institut d’Estudis Aranesi.
E ena rèsta d’Occitània tanben i a estat Sant Jòrdi: Er IEO d’Erau a celebrat era hèsta e a rebrembat qu’aucic ath drac.
E aguesti dies s’a anonciat eth Litterarum de Mòra d’Ebre, que se realizarà deth 27 ath 31 de mai e qu’incorpòre er occitan, ena sua varianta aranesa ena difusion, e enes espectacles.
Est’an passat eth centre Català de Luxemburg, tà Sant Jòrdi hec ua polida publicacion dera legenda, en occitan aranés e enguan trobaratz ua explicacion dera legenda, en occitan, en Web de Medievaloc. En liegem un bocinet: “Aicí i demorava un drac. Caliá li balhar de jovas per lo noirir. E cada jorn ne causisián una pel drac. Quand la princessa foguèt causida lo rei demanèt d’ajuda. Mas l’envièt al drac. Un cavalièr abilhat de blanc a caval l’acompanhèt e li ordonèt que fugiguèsse pr’amor que deviá aucir lo drac. Lèu luchèt contra lo drac e l’auciguèt”.
È volut hèr ua cronica dera magnificéncia deth Sant Jòrdi occitan en Catalonha e Occitània, dera emocion sociau que viu era hèsta en aguesta lengua; s’aqueth dia passegèretz per Aran deuéretz veir era grana quantitat de parades de ròses e as persones mès curioses comprant-les; segur qu’èren tas sues estimades.
Sant Jòrdi occitan o aranés ei en consonància damb era extraordinària manifestacion Catalana, que compòrte ua singularitat planetària. Possiblament a nivèu sociau ei era hèsta mès participada der an. Tanben en Aran.
D’autes intervencions ath torn des libres s’an produït aguesti dies ena Val d’Aran, però en castelhan. Ei mès, s’a podut detectar qu’era creacion, era publicacion e era difusion d’òbres en castelhan, en Aran, supère ara produccion en occitan, aspècte a tier en compde en aguesti moments de grèu patiment identitari. E coma que non pretengui hèr des d’aguestes línies ua publicitat des òbres en castelhan non voi concretar-les.
Auem celebrat Sant Jòrdi, milhor qu’est’an passat, maugrat qu’auem simptòmes creishents dera debilitat dera lengua nòsta.
