El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna de multa de 5.040 euros al propietari d’un bar de Gijón per no impedir l’atac sexual que un home va perpetrar davant seu sobre una clienta que estava semiinconscient, a la qual haurà d’indemnitzar amb 2.000 euros per danys morals.
Segons els fets provats, al voltant de les 7.25 hores del 27 de juliol de 2017, la dona, de 29 anys, va entrar en l’establiment en el qual va romandre més de tres hores bevent glopets d’un licor d’herbes i diverses copes d’alcohol, que li van ser servides per l’acusat.
A conseqüència de la ingesta, la jove presentava evidents signes d’intoxicació etílica, com ara atordiment, falta de coordinació, gran dificultat per a mantenir l’equilibri, arribant a caure’s diverses vegades a terra en un estat de semiinconsciència i perdent les extensions que portava en el pèl i el calçat.
En aquesta situació, i estant sola en el bar amb l’amo i un altre home, “va ser objecte per part d’aquest individu de tocaments de naturalesa sexual, petons, abraçades, grapejos, ser portada a cavall i col·locada on l’individu volia”.
En un moment donat, l’home va intentar anar més enllà en la seva agressió sexual malgrat que la víctima, encara que amb les seves forces minvades, tractava d’escapolir-se d’ell.
Davant aquest panorama, l’amo del bar, “que en tot moment va romandre en el local mentre succeïen aquests fets, els quals va presenciar, si no tots en gran part, i malgrat ser coneixedor de la vulnerabilitat de la jove –no en va la va aixecar diverses vegades del sòl-, no va impedir l’atac contra la llibertat sexual del qual va ser objecte, quan bé va poder evitar-ho sense risc propi ni aliè, permetent, amb la seva passivitat, actuar lliurement a l’abusador”.
L’acusat, condemnat per omissió del deure d’impedir delictes, va reclamar en el seu recurs que es declarés la nul·litat de les gravacions de les càmeres de seguretat del bar que ell mateix va aportar quan va comparèixer com a testimoni per delicte de furt, i abans de ser acusat, per entendre que tenia dret a no inculpar-se, i que sense gravacions degué ser absolt perquè no existien més proves contra ell.
La víctima, a causa de l’alcohol, va tenir una amnèsia que li va impedir recordar l’ocorregut almenys fins a la data del judici.
Però el Suprem rebutja anul·lar la prova de les gravacions perquè el lliurament va ser voluntari, i coneixia plenament el seu contingut en les quals “amb total claredat s’observa que l’acusat va presenciar els abusos sexuals dels quals va ser objecte” la dona.
L’Audiència d’Astúries va condemnar a l’agressor sexual, que va estar molt temps en parador ignorat, a cinc anys i dos mesos per delicte intentat d’agressió sexual, furt i lesions.
