L’Audiència de Lleida ha iniciat aquest dimarts el judici del cas Carreteres, la primera peça derivada del cas Boreas que arriba a judici. Fiscalia demana 12 anys per a l’excap de Carreteres de la Generalitat a Lleida Jordi Benet, a qui acusa de presumptes irregularitats en adjudicacions i certificacions d’obra pública a canvi de diners, regals i altres contraprestacions. Els Mossos han declarat que les escoltes telefòniques van evidenciar una relació «molt intensa» entre Benet i responsables de la constructora MJ Gruas, amb una capacitat d’influència que «excedia» la relació normal entre un empresari i l’administració. Fiscalia també acusa un exresponsable de Conservació de Carreteres, una filla de Benet i dos directius de l’empresa.
El sotsinspector dels Mossos que va dirigir la investigació ha explicat que, a través de les escoltes telefòniques practicades el 2016 en el marc del cas Boreas, van detectar una relació «molt propera i íntima» entre Jordi Benet —qui va ser cap de Carreteres de la Generalitat a Lleida durant vint anys— i l’administrador de MJ Gruas, Josep Maria Gruas, traspassat el 2022.
Segons l’agent, la relació «excedia» la pròpia d’un empresari amb l’administració, sobretot perquè Benet ocupava un càrrec amb capacitat d’intervenir en contractes, obres i certificacions. Els investigadors van detectar àpats habituals costejats per l’empresa en restaurants de nivell, lots de Nadal, invitacions per passar caps de setmana a la casa de Gruas a la Vall d’Aran i altres regals que «sobrepassaven el que seria un petit detall de cortesia». Entre aquests, els 3.000 euros que, segons la investigació, es van regalar a cadascun dels dos fills de Benet amb motiu dels seus casaments.
Entre les converses intervingudes, el mosso n’ha relatat una en què Gruas deia als seus fills que havien de «portar aquells diners al Jordi». Tot plegat, ha declarat el sotsinspector, «tenia aspecte que podia haver-hi un comportament delictiu», i això va portar a obrir una peça separada del cas Boreas. Es tracta de la causa que investiga les presumptes irregularitats en adjudicacions i obres públiques a la Diputació de Lleida entre els anys 2011 i 2018. Més d’una dècada després de l’esclat del cas, una quarantena d’investigats, entre els quals l’expresident de la Diputació Joan Reñé, estan pendents de judici.
Informació privilegiada
La relació entre Benet i els responsables de MJ Gruas també es feia evident, segons els investigadors, en favors personals i qüestions vinculades a l’activitat de l’empresa. En una conversa de finals de maig del 2016, Benet explica a Josep Maria Gruas que necessita netejar un solar a Torrefarrera i l’empresari li respon que té dos treballadors que ho poden fer. Segons l’acusació, els treballs es van fer com a favor i de manera gratuïta. Poc després, Benet avança a Gruas que es reprendrien les obres de la C-12 a Corbins, que van ser adjudicades a l’empresa el 2010 i suspeses posteriorment per problemes pressupostaris.
Segons la Fiscalia, el 2016 l’empresa travessava dificultats de liquiditat i necessitava reprendre els treballs per poder facturar. El ministeri públic sosté que, abans que es fes públic, Benet va avançar a la constructora que la suspensió s’aixecaria i que les obres es podrien reprendre aquell mateix any «sí o sí». MJ Gruas va preparar personal i maquinària i els treballs es van executar durant l’estiu. La Fiscalia situa la primera certificació per sobre dels 700.000 euros.
El ministeri públic sosté que l’aixecament de la suspensió es va signar formalment el 25 de juliol del 2016 i que la resolució de la Intervenció de la Generalitat es va produir el 6 de setembre, quan els treballs ja s’havien executat. Segons l’acusació, els responsables de MJ Gruas van pressionar perquè es prioritzés el pagament de la certificació, aprofitant el «vistiplau» que, sempre segons Fiscalia, els havia donat Benet.
El contracte de conservació de Ponts
L’altre gran contracte sota sospita és el de conservació de la zona 4 de Ponts, adjudicat a MJ Gruas el 2014 per 5,59 milions d’euros i que incloïa 355 quilòmetres de vies a mantenir. Benet havia participat en la valoració tècnica de les ofertes i, segons Fiscalia, va atorgar a l’empresa cinc punts més que a la resta d’aspirants, malgrat que la seva oferta econòmica era més cara. L’acusació sosté que aquesta diferència li va donar un avantatge decisiu en l’adjudicació.
El ministeri fiscal sosté que Benet va ocultar la relació personal amb els responsables de l’empresa i que, posteriorment, ell i l’excap de Conservació a Lleida Baltasar Rullan, també acusat, haurien intervingut en certificacions que no es corresponien amb els treballs realment executats. En concret, Fiscalia assenyala que el novembre del 2014 Benet i Rullan van certificar 763.442 euros d’obres, mentre que la documentació interna de MJ Gruas en recollia 271.559.
A més, segons la investigació, el juliol del 2016 un dels responsables de MJ Gruas hauria preguntat a Rullan si es podia ajustar la certificació a uns 150.000 euros. Finalment, la Generalitat en va certificar 151.017 euros, mentre que la comptabilitat de l’empresa en recollia uns 128.000. Per a Fiscalia, aquesta diferència és un indici que les certificacions no reflectien necessàriament els treballs realment executats.
Una caixa de seguretat amb 20.000 euros
La investigació patrimonial de Benet també va portar els Mossos fins a una caixa de seguretat que la seva filla havia obert al seu nom en una entitat bancària de Lleida i a la qual l’excap de Carreteres també tenia accés. L’octubre del 2020, uns dies després de la detenció de Benet, els agents van detenir també la seva filla quan sortia de l’entitat després d’haver anat a retirar diners de la caixa.
Segons ha explicat el sotsinspector, la dona duia amagats sota la roba dos sobres amb 10.000 euros cadascun i inicialment va dir que eren «diners de la família». La Fiscalia demana el decomís dels 20.000 euros perquè sosté que procedien de l’activitat delictiva atribuïda a Benet.
La investigació patrimonial també va permetre comprovar, segons els Mossos, que l’excap de Carreteres gastava més del que ingressava i que, malgrat tenir el salari públic com a principal font d’ingressos familiars, havia anat acumulant patrimoni, amb apartaments i places de pàrquing a Cullera, Salou o Lleida.
Entre el 2011 i el 2016, els investigadors van comptabilitzar prop de 94.000 euros ingressats en efectiu en unes 170 operacions, la gran majoria inferiors a 1.000 euros. Segons el mosso, aquests moviments en metàl·lic formaven part dels indicis utilitzats per explicar la diferència entre els ingressos que constaven oficialment i la capacitat de despesa i d’acumulació patrimonial que atribuïen a Benet.
Cinc acusats i 46 anys de presó
La Fiscalia demana 12 anys de presó per a Jordi Benet pels delictes de suborn passiu, administració deslleial i falsedat documental continuada. També en sol·licita la inhabilitació i que indemnitzi MJ Gruas amb 15.000 euros pels perjudicis que, segons el ministeri públic, li hauria causat. L’empresa, que alhora exerceix l’acusació particular a través d’alguns dels seus socis, eleva la petició de presó per a Benet fins als 20 anys.
Per als dos directius de MJ Gruas, José María Gruas i Miguel Turmó, el ministeri públic sol·licita 13 anys de presó i més d’un milió d’euros de multa per a cadascun, per tràfic d’influències, suborn actiu, administració deslleial i falsedat documental mercantil continuada. També demana que no puguin contractar amb el sector públic durant 20 anys.
Per a Baltasar Rullan, exresponsable de Conservació de Carreteres a Lleida, la petició de la Fiscalia és de quatre anys de presó per falsedat documental continuada. La mateixa pena reclama per a la filla de Benet, en aquest cas per un delicte de blanqueig de capitals, a més d’una multa de 60.000 euros.
Vuit sessions de judici
La primera sessió ha començat amb gairebé dues hores de qüestions prèvies plantejades per les defenses. Entre altres aspectes, han qüestionat l’origen de la investigació, la validesa d’alguns testimonis que havien estat investigats, la incorporació d’un llapis de memòria amb informació sobre els presumptes regals i la possible prescripció d’alguns dels fets més antics.
L’Audiència ha reservat per a la sentència la resolució de diverses d’aquestes qüestions i ha acceptat que els processats declarin després de totes les testificals i pericials, en darrer lloc. El judici està previst que s’allargui fins al 25 de setembre, amb vuit sessions, una trentena d’agents dels Mossos i una vintena de testimonis.
