No en teníem prou amb la guerra d’Ucraïna que Israel i Gaza han entrat en guerra oberta i dura massa. En l’actualitat hi ha 57 conflictes i guerres, amb milers de morts i desplaçats. A part dels soldats, moren molts civils, nens, dones i homes de totes les edats. Tant Rússia com Israel tiren coets –bombardegen– edificis civils; quan se’ls denuncia, diuen que son “efectes col·laterals”.
¿Què causa les guerres? ¿Cóm pot ser que un dirigent polític d’un país declari una guerra a un altra, provocant que morin molts dels seus propis ciutadans? Es donen xifres de més de 100.000 soldats russos morts i 170.000 de ferits, i han provocat 70.000 ucranians morts i 120.000 de ferits. ¿per a què? ¿Què ha valorat Putin per envair Ucraïna?
¿Cóm pot ser que Hamàs, una organització palestina, mati centenars de jueus civils que s’ha trobat al pas? ¿Cóm pot ser que Israel estigui matant i destruint la vida de tants civils palestins? La venjança no és mai bona consellera. Crea més odi i separació. Potser es guanyarà la guerra, però el ressentiment perdurarà i, tard o d’hora, tornarà a ressorgir la violència. Hi ha unes causes concretes que provoquen les guerres. Dos regions o dos països poden estar en disputa i barallar-se, fins un moment en que esclata un detonant que fa que entrin en guerra oberta. Causes: econòmiques i de guany de territoris, politicoideològiques, religioses que avui encara perviuen en algunes religions amb grups extremistes, governs teocràtics. Idolatries que porten a radicalismes, a la no acceptació de que hi hagin altres maneres de pensar i imposen el propi pensament justificant-ho moralment.
Una causa és tenir dirigents autoritaris, líders autàrquics, que es llencen a alliberar una nació, o empren la violència sobre els civils per mantenir la unitat de la pàtria quan la veuen amenaçada. Però el comú denominador de totes les guerres és el poder, voler aconseguir més poder. La desconfiança, la por a l’altra. S’ha buscat un gen de la violència. Se n’han trobat uns que qui els té desenvolupats té més probabilitats de ser agressiu, però no estem predeterminats. Som éssers lliures.
Jueus i palestins porten més de 80 anys en conflicte. L’Estat d’Israel es va crear on vivien els palestins i els han anat expulsant i ara viuen en territoris que son presons a l’aire lliure. Quan una persona està reprimida o a punt de morir-se de gana no l’importa jugar-se la vida per a millorar. Per això molts africans s’atreveixen a travessar el mediterrani, o agafen un arma i van a la guerra sabent que tenen moltes probabilitats de morir.
Els egos son la causa original de tots els conflictes i violències: a les parelles, als barris, entre grups, entre països. Enlloc de l’egoisme, servir i ajudar als altres és el que fa feliç. Hem de millorar com a persones madurant com éssers adults, responsables, socials, sensibles i oberts a les necessitats dels altres, ajudant-los. Dona sentit, pau i felicitat, encara que representi fer l’esforç de controlar el nostre ego, reforçant el jo.
