“Es confirma la tendència positiva en la millora de la qualitat acústica a Catalunya”, tot i que “encara es mantenen reptes significatius en la gestió del soroll derivat del trànsit i de l’oci”. Així ho ha exposat aquest dimecres la directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, Sonsoles Letang, durant l’obertura del VI congrés d’acústica de Catalunya, ACUSTICAT, que se celebra fins demà al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. El congrés l’organitza la Generalitat, conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, l’Associació de Consultors Acústics de Catalunya i el Laboratori d’Enginyeria Acústica i Mecànica de la UPC, i se centra enguany en l’impacte del soroll sobre la salut, la gestió del soroll en l’oci i els grans esdeveniments ila planificació del silenci a les ciutats.
Actualitzar la normativa
En el Dia internacional de sensibilització envers el soroll, Letang ha explicat que “estem treballant en la tramitació d’un Projecte de decret per actualitzar la normativa aplicable a Catalunya en aquesta matèria, per tal de millorar-ne la seva interpretació i aplicació, augmentar la seguretat jurídica, reforçar la protecció ambiental en alguns casos específics i fer front als nous reptes que es plantegen”.
Segons els resultats dels darrers treballs, sintetitzats en els Mapes Estratègics de Soroll, uns estudis que, a grans trets, avaluen l’exposició de la població al soroll en les grans aglomeracions urbanes i a l’entorn de les grans infraestructures de transport, Catalunya ha aconseguit una lleugera reducció de la població exposada a nivells superiors als objectius de qualitat en les aglomeracions urbanes en els darrers cinc anys.
En concret, la població exposada a més de 65 decibels (dB) durant el dia s’ha reduït en un 4,6%, mentre que en l’horari nocturn (més de 55 dB) la reducció ha estat del 5,9%, beneficiant a més de 100.000 ciutadans. En total, un 13,7% de la població està exposada a nivells superiors als objectius de qualitat acústica durant el dia, i més d’un 22% durant la nit. Així mateix, s’ha registrat un increment de 16,7 punts en la població que gaudeix de nivells considerats de bona qualitat acústica (per sota dels 55 dB de dia).
Trànsit, oci i escoles
Les dades refermen que el trànsit rodat és la font de soroll predominant, afectant pràcticament la totalitat de la població (99,9%), “però també pren una rellevància creixent el soroll associat a l’oci i a l‘organització de grans esdeveniments, així com als conflictes de convivència veïnal”, ha explicat Letang, “que evidencien la necessitat de trobar equilibris entre l’activitat social i cultural, l’economia urbana i el dret al descans del veïnat”.
També es presentaran per primera vegada durant el congrés les dades d’impacte acústic sobre els centres escolars situats a les grans aglomeracions de Catalunya. Un 75% dels alumnes cursen els seus estudis en centres on al seu entorn es superen els nivells de qualitat acústica desitjables. El soroll excessiu a les escoles afecta negativament el desenvolupament cognitiu, la memòria i l’aprenentatge infantil.
És per això que la directora ha destacat la necessitat de “posar el focus en el disseny acústic dels edificis educatius, en la recuperació d’itineraris tranquils per als infants en el seu camí cap a l’escola, i en la protecció dels entorns escolars com una inversió directa en salut”.
Diagnosticar per actuar
Els Mapes Estratègics de Soroll es realitzen cada cinc anys i han de servir per dissenyar les polítiques de reducció de la contaminació acústica a mig i llarg termini. Aquests mapes són l’eina base per a l’elaboració de plans d’acció, la darrera fase dels quals, la quarta, està en redacció. Aquests plans han de recollir mesures concretes per reduir el soroll ambiental i preservar les zones tranquil·les, integrant les polítiques de soroll amb les de qualitat de l’aire i mobilitat sostenible per millorar el benestar de la ciutadania.
Letang ha detallat que “són necessaris canvis estructurals de llarg recorregut”en planificació territorial, mobilitat sostenible, renaturalització de les ciutats, creació i preservació de zones tranquil·les, implantació de ZBE i millora del transport públic, o implantació de manera generalitzada del vehicle elèctric. També ha destacat “la importància de l’educació i la sensibilització com a eines clau de prevenció, ja que avançar cap a una millor qualitat acústica requereix no només canvis estructurals i normatius, sinó també una ciutadania informada, conscient i corresponsable”.
També ha mencionat que cal integrar el soroll dins una visió més àmplia de salut planetària, per les sinèrgies existents entre la qualitat de l’aire, el canvi climàtic, i la pèrdua de biodiversitat.
