El Departament d’Agricultura i la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell han arribat a un acord per desencallar la modernització i la transformació d’aquest històric regadiu. Ara, i després d’ajornar la votació ‘sine die’, s’ha obert una nova via de treball per desencallar el projecte i impulsar la modernització a mesura que les diferents col·lectivitats vagin presentant les seves sol·licituds en comptes d’esperar un consens global de tots els regants. L’objectiu, segons va explicar el conseller Òscar Ordeig, és agilitzar els procediments. Els primers projectes podrien ser una realitat el 2028.
El conseller va anunciar que ja s’han rebut de forma oficial les dues primeres sol·licituds, que aglutinen quatre col·lectivitats i abastarà un total de 12.000 hectàrees que afecten 14 municipis de cinc comarques: el Pla d’Urgell, l’Urgell, la Noguera, el Segrià i les Garrigues. El projecte de modernització de la col·lectivitat 1 compta amb més d’un 80% d’adhesions i beneficiaria una superfície d’unes 5.055 hectàrees dels municipis d’Agramunt, Preixens, Montgai, Cubells, la Sentiu de Sió, Camarasa i Balaguer. Per altra banda, el projecte de les col·lectivitats 17, 18 i 19 arrossega el 50% d’adhesions i arribaria a 5.754 hectàrees de les Borges Blanques, Juneda, Arbeca, Castelldans, Puigverd de Lleida, Torregrossa i Lleida ciutat.
El nou plantejament suposa un canvi de model significatiu, ja que en comptes d’iniciar les obres esperant d’una modernització integral dels Canals d’Urgell, ara avançarà col·lectivitat per col·lectivitat a partir de les iniciatives que sorgeixin des del territori. Ordeig va defensar que “necessitem posar-nos-hi i que els regants vegin que si es modernitza no passa res, al contrari, funciona i la gent guanya més diners i el seu patrimoni puja quan hi ha una zona modernitzada”.
Un dels principals esculls que havia frenat els intents anteriors de modernització eren les reticències d’una part dels regants per fer front a les despeses relacionades amb el moblament de les finques. El president de la Comunitat General de Regants, Amadeu Ros, va destacar que el gran canvi és que “abans s’obligava a modernitzar tot un sector en cinc anys i això ara s’ha esborrat”. El conseller va aclarir que l’adhesió és voluntària i que si un pagès decideix no modernitzar la seva finca, podrà continuar regant amb el sistema tradicional de reg a manta, sense que això els perjudiqui respecte aquells que sí opten per modernitzar.
Les condicions de modernització es mantenen igual que la proposta inicial que va presentar el Govern el desembre de 2025 i que va pactar prèviament amb l’Estat: 2.311 euros per hectàrea, amb un finançament a 30 anys i dos anys de carència, fet que suposaria una quota aproximada de 120 euros per hectàrea i any. El Govern i els regants van explicar que estudiaran les diferents possibilitats de concentració parcel·lària a tot l’àmbit dels Canals d’Urgell per adaptar-la a la idiosincràsia del territori i van afegir donaran suport a aquelles col·lectivitats que la vulguin sol·licitar. Ordeig va afirmar que el canvi de model arriba després que diverses col·lectivitats hagin traslladat al Departament peticions concretes.
