Publicar un llibre de poesies en català l’any 1945 no era fàcil. Que, a sobre, el pròleg del volum fos d’Eduardo Aunós, és una altra raresa. Cal buscar l’explicació en el fet que Aunós i l’autor del llibre, el doctor Ferran Colàs, eren amics i també en la constatació que en política, qualsevol règim té clarobscurs, fins i tot la més tirana de les dictadures. Però avui, com havíem promès, toca recuperar sense més preàmbuls el poema Campanar de Sant Llorenç, publicat en el recull de poemes Inquietud, el qual va musicar Ramon Currià i Caelles: “Oh! El campanar de Sant Llorenç hermós, / quantes nits he mirat en llum de lluna, / o embolcallat amb el polsim boirós, / la teva carn octogonal i bruna; / senyera nostra de rústega beutat, / guardià fidel de tradicions nostrades, / que els anys posaren encants de majestat / amb corona de pedres irisades. / Sobre Temple catòlic de tres naus, / ets caliu de l’esperit que ens il·lumina, / d’un Sagrari de Déu guardes les claus, / i als nostres cors hi portes llum divina. / Oh! Campanar de Sant Llorenç gloriós, / quantes nits a l’encant de llum de lluna, / he contemplat corprès i silenciós,/ la teva carn octogonal i bruna”.
Sessió: No iniciada
