A continuació, alguna cosa que vaig llegir i mereix molt la pena: “Durant una sessió de grup, un psicòleg agafa un got d’aigua i el mostra als altres. Mentre tots esperaven la típica reflexió de si el got està mig ple o mig buit, el psicòleg els va preguntar: Quant pesa aquest got? Les respostes van variar entre els 200 i 250 grams. Però el psicòleg va respondre: “El pes total no és l’important. Més aviat, depèn de quant temps el sostinguis. Si el sostinc un minut, no és problema. Si el sostinc una hora, em farà mal el braç. Si el sostinc durant un dia sencer, el meu braç s’entumirà i es paralitzarà del dolor. El pes del got no canvia, sempre és el mateix. Però com més temps el sostinc a la meva mà, aquest es torna més pesat i difícil de suportar”. I va continuar: “Les preocupacions, les rancúnies, els ressentiments i els sentiments de venjança són com el got d’aigua. Si penses en ells per una estona, no passarà res. Si hi penses tots els dies, et comencen a danyar. Però si hi penses tota la setmana, o fins i tot durant mesos o anys, acabaràs sentint-te paralitzat i incapaç de fer alguna cosa”. La reflexió podria ser similar a la de si et pica una serp verinosa. La persegueixes i la mates, o li preguntes per què ta picat? No, la realitat és que corres al metge per un antídot. No et quedis mirant o sostenint el problema, no només no t’ajuda, podria matar-te.
Sessió: No iniciada
