La Comissió Europea ha plantejat aquest dilluns canvis en el reglament que prohibirà importar a la Unió Europea productes que causin desforestació a partir del 30 de desembre d’aquest any. Entre les modificacions presentades, hi ha l’exclusió del cuir i la incorporació del cafè soluble o altres productes de l’oli de palma. Es tracta d’unes mesures introduïdes amb l’objectiu de “facilitar” l’aplicació del reglament abans de la seva entrada en vigor i aportar “més claredat” a les empreses, els estats membres i els països tercers. El reglament, aprovat el 2023 i l’entrada en vigor del qual s’ha posposat diverses vegades, obligarà les companyies a demostrar que els productes venuts a la UE no han generat desforestació o degradació forestal.
Entre les matèries que es veuran afectades un cop comenci a aplicar-se la normativa hi ha el cafè, el cacau, el cautxú, la ramaderia, l’oli de palma, la soja o la fusta, així com derivats d’aquests com la xocolata o els mobles.
La revisió del reglament que ha presentat la Comissió Europea respon a la demanda feta pels governs de la UE i el Parlament Europeu que, quan van aprovar la normativa el desembre passat, van acordar introduir una disposició en el text per obligar l’executiu comunitari a elaborar, abans del mes de maig d’aquest any, un informe amb diferents opcions per simplificar el reglament davant les queixes de la indústria i el sector agrícola.
Amb els canvis plantejats, el cuir quedaria fora de l’àmbit del reglament. Fonts comunitàries han argumentat que mantenir aquest producte dins la llista comportaria “un enfocament desequilibrat” perquè altres “productes finals” com sabates o bosses de mà no estan coberts per les normes.
Entre d’altres, la Comissió Europea també ha plantejat excloure els pneumàtics recautxutats, que són pneumàtics ja fets servir i reprocessats amb una nova capa de cautxú per reutilitzar-los. Per contra, la Comissió Europea ha proposat afegir altres productes com el cafè soluble, així com determinats productes derivats de l’oli de palma com el sabó.
Sobre les modificacions presentades aquest dilluns, Brussel·les ha apuntat que permetran reduir de forma “significativa” la càrrega administrativa per a les empreses. Segons càlculs de la Comissió Europea, els canvis introduïts “reduiran els costos anuals de compliment per a les empreses subjectes a les obligacions del reglament en aproximadament un 75% en comparació amb el text original”.
Entrada en vigor posposada en dues ocasions
El reglament s’havia de començar a aplicar a finals del 2024, però, l’octubre del 2024, Brussel·les va demanar retardar-ne l’entrada en vigor fins al desembre del 2025. L’Eurocambra i els estats van avalar aleshores la petició. Tanmateix, el setembre passat, l’executiu de Von der Leyen va tornar a demanar als estats i els eurodiputats que es posposés un any més l’aplicació, fins al desembre del 2026, sota l’argument que tenia “serioses preocupacions” en relació amb la capacitat del sistema informàtic per traçar els productes.
En un nou gir de guió, l’executiu d’Ursula von der Leyen va fer marxa enrere i, el novembre passat, va posar sobre la taula una nova proposta per a una pròrroga parcial: Brussel·les va demanar mantenir l’aplicació de les noves normes a partir del desembre del 2025 per a totes les empreses, excepte les micro i les petites, per les quals va proposar que se’ls comencés a aplicar el desembre del 2026.
Tot i això, els països de la UE i el Parlament Europeu van oposar-se a la proposta de l’executiu comunitari i van tirar pel dret i van donar llum verda a una pròrroga de la normativa per a les empreses grans i mitjanes, així com per a les micro i petites empreses del sector de la fusta, fins al 30 de desembre del 2026 i, fins al desembre del 2027 per a la resta de micro i petites empreses.
