Tomàs Alcoverro va ser durant més de mig segle el corresponsal de La Vanguardia a l’Orient Mitjà, tot i que li agrada recordar que durant un parell d’anys també va ocupar temporalment les corresponsalies d’Atenes i París, des d’on va poder viure en primera persona els neguits de Josep Tarradellas per regressar a Catalunya. Però, sens dubte, la seva especialitat són els conflictes que ha viscut des de la seva talaia de Beirut, on després de tant de temps ha clavat arrels. Alcoverro manté el seu pis a la capital libanesa i li pregunto si no l’amoïna la integritat de l’immoble, i em respon que no. “Al Líban –diu Alcoverro– no hi ha ocupacions d’habitatges. La propietat privada és sagrada”. La meva pegunta anava per si l’estat de guerra feia perillar la finca, però el subconscient d’Alcoverro entenia que són més perillosos els ocupes. Les últimes xifres facilitades per les autoritats sanitàries libaneses no són precisament tranquil·litzadores. Des de l’inici de l’ofensiva israeliana al Líban, el passat 2 de març, han mort 3.756 persones i 11.600 han resultat ferides. Les últimes víctimes es van registrar aquest dissabte en una nova onada de bombardejos d’Israel contra el sud del Líban, a Jezzine. Aclareixo a Alcoverro si no són les bombes i no pas els ocupes el que el preocupa per la integritat del seu pis, i m’explica que a les guerres hi ha barris que no es bombardegen mai. “A la Guerra Civil espanyola no van bombardejar Sant Gervasi”, apunta. Les guerres s’acabaran el dia que les bombes caiguin sobre els poderosos.
Sessió: No iniciada
