Han passat anys des que els anomenàvem nouvinguts. Tots aquells que van deixar la terra d’origen per cercar un futur millor per a la seva família, ara ja s’han establert als nostres pobles, ciutats, barris i formen part de la ciutadania. Al Pirineu, com ja he comentat en una altra escrit, el jovent que va marxar a estudiar no ha tornat i, als negocis familiars els ha tocat l’hora de la jubilació sense continuïtat. La població se’n ressent de cada comerç de proximitat que baixa la persiana i el temor s’estén en una població cada cop més envellida. Per sort tenim jovent arribat de tot arreu amb ganes de treballar i seguirà pujant les persianes de les botigues que formen el teixit vital dels nostres pobles.
Sessió: No iniciada
