Quan tenia 15 anys (ha plogut bastant de llavors) em va agafar el rampell de fer l’arbre genealògic. Vaig agafar un fulla quadriculada A-4 i li vaig començar a preguntar als meus pares si sabien qui eren els seus avantpassats, i intentar encasellar la parentela que ja coneixia. Eren principis dels anys 80, i vaig intentar treure’ls-hi també informació directa als padrins. Però, entre que el tema se’m feia un embolic, i es va anar posposant, no vaig aprofitar aquell temps tan preciós que, sense adonar-te’n, es va escapant quan ets jove, i afortunat, de tenir encara vius els pares dels teus pares.
Fer l’arbre genealògic era un dels grans “temes pendents” que tenia en la vida. I va ser quan feia poc que s’havia mort el meu pare, a finals de 2022, quan vaig recuperar la paperassa d’arbres genealògics que havia dibuixat feia 40 anys enrere, i que havia anat actualitzant amb natalicis, casaments (o emparellaments), i defuncions.
De sobte, doncs em va agafar un segon rampell genealogista, i vaig començar a consultar-li al Google per mirar de saber quina era la millor manera d’ordenar totes les dades que ja tenia. Vaig explorar algunes aplicacions, i vaig decidir utilitzar-n’hi una creada a Israel. No perquè fos d’aquell país, sinó perquè pensava que era la més idònia. Així que se m’havia girat feina, i quan tenia al voltant d’un centenar de noms inserits en el nou arbre digital, em comencen a sortir alertes de coincidència d’algun d’aquests noms, amb altres arbres genealògics que, alguna altra persona humana, i no pas cap robot, havia confeccionat, i estaven penjats en la xarxa.
L’arbre anava creixent poc a poc. De moment, més per la part de la meva mare (de la zona del Pla d’Urgell), que no pas de la del meu pare (de Lleida i Fraga). Però vaig arribar amb un topall que m’obligava a arromangar-me i començar a investigar en arxius i eclesiàstics i ajuntaments.
Així que vaig decidir, primer, contactar amb els consistoris de Bellcaire d’Urgell i Golmés per cercar els avantpassats per la part de la meva mare, aconseguint certificats de naixement i matrimoni que em van permetre progressar una mica. Però com molta de la documentació d’aquest tipus es va perdre o destruir en molts ajuntaments, majoritàriament durant la Guerra Civil, vaig començar a trucar a la porta dels arxius dels bisbats de Solsona, la Seu d’Urgell i Lleida, i l’Arquebisbat de Tarragona. La pluja d’informació que m’ha caigut al damunt ha estat considerable, superant amb molt escreix les meves expectatives inicials. Entre les diferents visites que he fet als arxius (a Tarragona no m’hi calgut anar, perquè ho tenen tot digitalitzat), he aprofitat més de 3.000 documents. Però és que, a mesura que anava introduint noms, les alertes de coincidència amb altres arbres genealògics penjats en la xarxa, i en concret en aquesta aplicació dissenyada a Israel, no tenien aturador. Tant és així, que en aquests moments tinc una mica més de 10.000 noms inserits en el meu arbre genealògic, entre parents directes i parents de parents.
El que té també de bo aquest sistema d’alertes de coincidència de noms, és que contactes amb persones que, amb més o menys passió, tenen la mateixa afició que tu, i comentes situacions curioses amb les que t’has trobat. I en alguns casos, aquestes persones, alguna d’elles de França o l’Argentina, són parents de lluny o tenim parents en comú. Amb tot, he descobert que soc parent llunyà del president Lluís Companys. Es veu que soc descendent directe, de sis generacions enrere, del germanastre de l’àvia del pare del qui va ser President de la Generalitat republicana.
Però les curiositats no acaben aquí. Tirant enrere per la branca de la meva padrina, i quan ja em trobava en el segle XVIII, una alerta de coincidència amb un altre arbre genealògic em porta a l’enllaç matrimonial dels meus avantpassats directes de set generacions: Pau Pedrós Serrés (Vallverd d’Urgell 1740-1804) rebesavi de la meva besàvia materna Rosa Visa Pedrós (Golmés 1878-1933), resulta ser el gendre d’una descendent directe, de la família Boquer de Vallclara (La Conca de Barberà). Aquest descobriment m’ha permès anar molt enrere amb el temps, fins arribar a Joan Boquer (Vallclara, 1273-?) avantpassat directe de 21 generacions enrere, i nascut en temps de Jaume I el Conqueridor. Els seus descendents van ser batlles de Vallclara, i van ser claus perquè el Monestir de Poblet pogués expandir les seves terres.
També m’ha fet gràcia trobar el certificat de defunció de Josep Visa, un altre avantpassat directe, que va ser sotsbatlle de Golmés durant la Guerra de Successió, on hi posa, literalment, que va ser “mort a escopetades” l’any 1707 per soldats de Felip V “al terme de Bellfort” (nucli actualment despoblat prop de Miralcamp), i que va ser enterrat al fossar d’Arbeca.
Les recerques genealògiques també m’han permès conèixer el grau parentiu de persones que sabia que érem cosins de lluny. Així, de tant en tant fem dinars amb cosins setens, amb els quals tenim avantpassats comuns directes que es remunten a l’any 1700. També he tingut sorpreses inesperades, com la d’una companya de feina, que després de nou anys treballant junts, hem descobert que som cosins sisens. I ja, per acabar, el toc surrealista: resulta que jo soc cosí quart de mi mateix. Això és perquè sóc descendent de dues branques familiars diferents de Golmés, que en el seu dia es van emparentar. Això fa que hagi alguns dies que, quan m’aixeco del llit i em miro al mirall, em faci amb ironia una pregunta tan existencialista com: “avui qui seré?, jo mateix, o el meu cosí quart?”.
El mes que ve, i si voleu, podreu llegir la segona part d’aquest article.
