De la pandèmia vam aprendre que els humans som molt vulnerables respecte els microorganismes i l’apagada general ens acaba de demostrar lo ben acostumats que estem i la dependència tecnològica que tenim; lo nerviosos que ens posem quan falla i la poca paciència si no ens ho resolen en un ara mateix o ja. Això si, una bona part de la condició humana brilla en els ensurts: veure una tauleta amb una ràdio portàtil davant d’una botiga del carrer major i ciutadans al voltant escoltant es tot un servei a la ciutadania. Cap al tard vaig recordar una expressió que usava el pare quan anava a dormir d’hora; anar a tancar els ànecs. Doncs aquell dia em va tocar anar a tancar el ànecs tot envejant les cases de l’altre costat de carrer que a les 11 de la nit estaven il·luminades. Només una assignatura pendent amb la comunicació telefònica: el sense servei no hauria d’existir.
Sessió: No iniciada
