Perdoneu que avui escrigui d’un tema vell, però ja han passat 12 dies de l’afer i encara no sabem ni un borrall d’allò que va passar. I sospito que no ho sabrem mai del cert. Em refereixo, clar (més aviat fosc), a l’apagada generalitzada del 28 d’abril, que ens va fer la guitza a tothom i que ens va aclarir que no som gran cosa. Aquest que subscriu es va quedar fins i tot sense cotxe perquè la porta del magatzem funciona amb electricitat. No cal recordar que els mòbils, que avui dia sustenten la nostra vida, també ens van abandonar. De miracle, vam poder fer un minidiari de LA MAÑANA, “que sempre té tendència a sortir”. La famosa IA, lògicament, també ens va dir adeu i crec que també ens hem quedat, de fa temps, sense IH (Intel·ligència Humana). Passades dues setmanes del desastre, el govern encara no en sap o no vol saber res, tot i que garanteix que no tornarà a passar (un absurd més de la classe política). Sospito (i soc suau) que a l’ínclit president espanyol, Pedro Sánchez, no li preocupa tant el caos i els costos multimilionaris de l’apagada com la possible pèrdua de vots. O potser ni això. No tenim memòria. Cada vegada se’n parla menys del tema. Ara toca Lleó XIV. Que l’Esperit Sant ens il·lumini a tots plegats!
Sessió: No iniciada
