El Dia del Pare és una festivitat que se celebra en honor als pares. En la tradició catòlica es commemora el 19 de març, dia de Sant Josep, és a dir avui, si bé en altres països varia. La coincidència amb aquest sant és com a pare de Jesús, una commemoració que va ser el Papa Sixt IV qui la va introduir al ‘Breviari romà’, Innocenci VIII la va elevar a ritu doble i va començar a prendre rellevància a partir de 1621, encara que l’origen a Espanya es remunta al 1948.
La jornada es mostra com una oportunitat per reconèixer i valorar l’esforç i la dedicació dels pares en la criança dels seus fills malgrat que molts argumenten que no cal una data específica per a aquest reconeixement. El dia està pensat per reforçar els vincles familiars i crear records especials.
A més, a mesura que els descendents creixen i es converteixen en adults, és una excusa perfecta per tornar aquest amor i agraïment d’una manera única. Segons un estudi, s’estima que tres de cada quatre espanyols tenen la intenció de regalar alguna cosa al seu pare per a aquesta data especial i que cadascun gasta una mitjana de 60 euros.
Personalment tinc els meus dubtes sobre una tradició que està més obsoleta que activa per aquests contorns. “Esta noche voy a cogerte bien, nos iremos a casa de tu papá, llamaré a la puerta, nos esconderemos, tiraremos piedras…” canten Los Ronaldos. Una mare sempre tindrà més pes que un pare però “consíguenos un poco de dinero más: adiós papá, adiós papá”… Oh yeah!
