Per a un ateu confés com jo, la visita del Papa Lleó XIV ha estat un infern. Deu-n’hi-do les hores de televisió i les pàgines de diaris (en aquest on treballo, 23) abocades en el cap d’una religió que, com totes, ha estat i és una de les grans plagues de la humanitat, segons la meva blasfema opinió. No cal recordar les atrocitats de l’Església durant la seva trajectòria o la ignomínia de la pederàstia i dels bisbes encobridors. Obscè em sembla l’anunci de la Generalitat que hem patit aquests dies i que fa: “Hola, Món. Hola, Papa Lleó XIV”, el qual paguem entre tots (fidels o no) mentre metges, professors i altres col·lectius protesten al carrer per demanar més almoina. A la darrera selectivitat, els estudiants havien d’analitzar el postulat de Nietzsche: “Déu ha mort”, del qual jo diria que és absolutament fals perquè Déu no ha existit mai. Així ho afirma la ciència. Malauradament, encara hi ha terraplanistes, negacionistes del canvi climàtic i llepaciris que creuen que hi ha una vida més enllà. Diuen que el Papa Lleó XIV va tenir una trobada amb Bad Bunny, que també estava de bolo pel país. Realment, tots dos fan molt de xou, però tenen poca substància. I que Déu em perdoni.
