A la Xina profunda hi ha unes construccions circulars on la gent viu en comunitats, igual que fa 300 anys. Són els tulou de Fujian. Agustín Chaler, un arquitecte valencià que fa més de quaranta anys que es dedica a viatjar, ha tingut el privilegi de conviure en un tulou. Tot és comunitari. Són descobertes que es poden gaudir fora dels circuits turístics. Chaler no és un turista. És un viatger. “Viatjar és la millor manera de burlar el pas del temps”, diu amb un somriure sorneguer. Aquest Marco Polo contemporani ha recorregut 192 països. Li falten tres o quatre de l’Àfrica que farà pròximament. Hem pogut conèixer l’última experiència d’Agustín Chaler escortat pels seus amics, el periodista Tomàs Alcoverro i el notari Martín Garrido, amfitrió de les tertúlies del Forn del Senyor d’Altafulla. L’últim tomb d’Agustí Chaler pel planeta ha durat un any. Va començar a Romania. La primera escala va ser a la ciutat de Cluj, “ànima centreeuropea de ritme pausat”, des d’on va saltar a Abu Dhabi, Dubai i les Maldives. Tots els recorreguts els fa amb pocs diners a la butxaca i un equipatge de només set quilos. “Si necessito alguna peça de roba la compro i quan ja no la faig servir la regalo”, explica. Després va saltar a l’Índia, un continent (que no un país), que més el té captivat i on ha estat set vegades. En acabat ens ha dut per l’Afganistan, Pakistan i Mongòlia, on ens hem quedat, després de sentir que es va trencar tres costelles en caure d’una llitera i que el va mossegar un gos. Les “tres veritats” que cal visitar per conèixer un país són les escoles, els mercats i els seus rituals. I viatjar sense brúixola ni bitllet de tornada. S’animen?
Sessió: No iniciada
