La mort del davanter del Tenerife Jesús de Miguel després de xocar amb el porter de l’Andorra ha trasbalsat el món del futbol. No és moment de buscar un culpable. La jugada s’haurà d’analitzar amb rigor i sense convertir una tragèdia en un judici sumari contra Jesús Owono, el porter que va sortir a disputar la pilota. El futbol es presenta com un esport de contacte, però no de col·lisió. Exigeix intensitat, però castiga la violència. Premia el coratge, però no hauria de confondre’l amb la temeritat. En la disputa d’una pilota dividida, dos jugadors poden arribar-hi alhora. El porter no té llicència per convertir el genoll, el colze o el puny en un ariet. El davanter tampoc no pot carregar sense límit. Hi ha cops que deixen seqüeles invisibles. Hi ha futbolistes que tornen al camp abans que el cervell hagi acabat de recuperar-se. S’ha modificat el reglament per protegir aquests casos de cops al cap. Però, cal endurir més el reglament? Si es vol protegir millor la integritat física dels jugadors, cal endurir el reglament. El cos humà és una arma. Si només es vol multiplicar les targetes per tranquil·litzar consciències, no cal reformar res. La protecció hauria de començar abans de la sanció. Cal formació arbitral per valorar el risc, protocols que impedeixin tornar a jugar amb sospita de commoció, substitucions addicionals per avaluar el jugador i equips sanitaris amb desfibril·ladors. La recerca sobre morts sobtades en el futbol ha mostrat que la reanimació cardiopulmonar i l’accés ràpid a un desfibril·lador milloren les possibilitats de supervivència. No tot es resol amb una vermella. Un futbol menys agressiu milloraria l’espectacle.
Sessió: No iniciada
