Han passat cinc dies des que el ministre en funcions de Transports, Óscar Puente, plantegés la possibilitat d’aturar la circulació ferroviària de l’AVE entre Madrid i Barcelona (que fa aturada a Lleida). Ahir, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va declinar la proposta, mentre que usuaris de l’alta velocitat a Lleida van afirmar que si bé cal millorar la seguretat, tallar la circulació no és la millor opció.
Josep Just va dir que seria “perjudicial” per la majoria dels usuaris i que cal “fer una reestructuració”. La seva opinió va ser totalment contrària al tancament de la línia i, en cas que es faci una reforma en el servei i la circulació sigui més lenta, va afirmar que s’hauria “de compensar” l’usuari. “Si sé que en lloc d’arribar a les tres com sempre, arribaré a les quatre, doncs que em cobrin menys”.
Marcos Barba, veí d’Osca, va remarcar que si el tancament de la línia suposa la millora de les vies i la seguretat de les persones, “pot ser interessant”. En tot cas, va comentar que “el d’avui –ahir per al lector– serà l’últim AVE que agafaré, ara aniré amb cotxe sempre que calgui”.
Enara Muñoz, veïna de Fraga, va apuntar que la mesura pot ser beneficiosa si s’habiliten altres serveis, com autobusos, per ‘ajustar’ la pèrdua de freqüències. Tanmateix, va indicar que si es rebaixa el servei, “la gent no s’hauria de queixar perquè el que està en joc és la seva vida”, fent referència al tràgic accident d’Urda (Toledo).
Ariadna Riart va comentar que és un greu perjudici si es talla la circulació, sobretot per la gent de fora, com és el seu cas (viu a Andorra i s’ha de traslladar habitualment a Saragossa). Es va mostrar insegura pel funcionament de l’AVE. “El dia de l’accident havia de viatjar amb un AVE i el vaig cancel·lar. Ara en tinc un altre i ja no vaig amb la seguretat que anava abans”, va lamentar i va advocar també per la inclusió de més serveis alternatius per carretera.
La varietat d’opinions ha demostrat que la mesura de Puente, almenys a Lleida, no genera consens. Sí que tothom demana més seguretat i que es prioritzin les vides dels usuaris, però molts lamenten que un plantejament tan dràstic com el del Ministeri pot repercutir en el dia a dia de la societat. També ha quedat clar que la ciutadania aposta pel transport per carretera com una alternativa a l’alta velocitat, sempre que les freqüències siguin suficients.
