La reviscolada socialista que apuntaven les últimes enquestes se n’ha anat en orris. Segons els sondejos de SigmaDos i NCReport publicats ahir per El Mundo i La Razón, la suma de PP i Vox obtindria al voltant de 200 escons al Congrés. El somni que el PSOE havia aconseguit una tímida remuntada en haver capgirat la indignació per la crisi de l’habitatge cap a la dreta s’ha diluït després de la catàstrofe ferroviària d’Urda. La intenció de vot oscil·la de forma permanent segons el caprici de fets inesperats que irrompen un darrere de l’altre vertiginosament. Per això, els partits no en tenen prou amb les enquestes electorals per saber què votaran els ciutadans en cada moment. Cada vegada s’imposen més els trakings, una paraula anglesa que vol dir seguiment. Cada setmana, cada quinze dies o cada mes, es fan enquestes per saber l’evolució del que pensa la ciutadania i com reacciona davant d’uns fets concrets o com entoma la gent les decisions polítiques. Els trakings són normalment d’ús intern dels partits i serveixen per orientar l’estratègia en cada moment. En el cas Maricarmen, els trakings van indicar que el focus de la indignació assenyalava als grans tenidors i als fons voltor. El PSOE va apuntar les escopetes a la dreta fins que, inesperadament, salta el cas Mínguez i els trakings capgiren les indicacions. Encara falta gairebé un més per a les eleccions. Les coses passen a la velocitat d’un cavall a la posta. No posaria la mà al foc de qui serà el vencedor. D’aquí al 29-N, Sánchez pot quedar embarassat.
Sessió: No iniciada
