El petit Ramon va morir ofegat l’estiu de 1929 al barranc d’Erill la Vall quan tenia només set anys. Tot i ser cosí de la meva mare, me n’he assabentat gràcies al Memorial Democràtic de la Ribagorça. Pere Peregort Martí, germà bessó del Ramon, va ser un dels cinc supervivents ribagorçans als camps de concentració nazi. El petit Ramon va tenir la mala sort de morir de petit i d’accident, no va poder assaborir la vida llarga que van tenir els seus tres germans, Pere, Càndido i Jaume. Tots tres van tenir vides marcades pel compromís polític, l’exili i el silenci imposat pel franquisme i el benestar després en democràcia. Com pot canviar la vida en un moment amb una tragèdia. Quants testimonis muts. A Paiporta l’eucaliptus centenari que va aguantar les inundacions de la dana al barranc del Poyo, a Urda les oliveres prop de les vies del tren. Al petit Ramon el van enterrar al cementiri de Boí i des de la seva creu, si alces la vista, s’aixeca l’edifici que durant anys el seu germà Jaume va regentar com a hostal Farrenou. De petita hi anava a veure’l amb la meva mare. No recordo que parlés mai del petit Ramon, però hi devia pensar cada dia perquè des de la finestra veia la seva tomba i el barranc d’Erill on es va ofegar.
Sessió: No iniciada
