El DOGC del 19 d’octubre publicava la resolució segons la qual Lleida, Cervera i Guissona, deixaven de ser zones de mercat residencial tensat (ZMRT). Al juliol, la Generalitat va aprovar aquesta exclusió però donava un temps per presentar al·legacions després del qual, i durant tres mesos, estudiaria amb detall aquesta sortida abans de prendre la decisió oficial. Transcorreguts aquestes terminis, i un cop publicada la resolució en el diari català, falta només la seva publicació, per part de la Secretaria d’Estat d’Habitatge i Agenda Urbana, en el BOE. En el mateix DOGC es publica una altra resolució on 9 municipis de les comarques de Lleida entren en la categoria de ZMRT. Ara, són 27 els municipis de les comarques de Lleida que estan declarats com a tals.
No estic d’acord amb la sortida de Lleida. Si que el seu mercat immobiliari és mes barat que els de Girona i Tarragona, però en les nostres comarques si alguna àrea està tensada es Lleida, més quan, per exemple, a la Vall d’Aran només Vielha Mig Aran, i no Naut Aran, és ZMRT. Es pot considerar que en el cas de Naut Aran hi ha nuclis urbans petits que no reuneixen els requisits per ser declarats ZMRT, però la norma estableix la possibilitat que aquesta declaració afecti només a una part, i pot ser molt petita aquesta, de tot el municipi. Això és el que fan les altres Comunitats Autònomes on també s’apliquen aquestes mesures, tant el País Basc, com Navarra, Astúries i Galicia, tenen molts municipis on la delimitació de les zones no afecta a tot el municipi. Són molt pocs els municipis complets, tot el contrari que Catalunya.
Tornem a agafar el fil de la sortida de Lleida. Convidem al lector/a a llegir l’article 18 de la Llei 12/2023 del dret a l’habitatge on s’estableixen els criteris per determinar si un municipi pot ser declarat o no ZMRT, jo si que me l’he llegit i no ho entenc, o si voleu no entenc que surti Lleida i es mantinguin 26 municipis (excloc Vielha Mig Aran) que si Lleida no reuneix les condicions de l’esmentat article 18, aquests altres menys.
La pregunta que ens hem de fer ara és la següent: Què passarà a Lleida amb els lloguers fora d’aquest sistema? El primer que hem de dir és que la declaració d’un municipi com a ZMRT té una duració mínima de tres anys, és a dir, als tres anys o se’n surt o es prorroga, i Lleida va ser declarat ZRMT per resolució de la Secretaria d’Estat de l’Habitatge i Agenda Urbana publicada en el BOE de 15 de març de 2024. Això vol dir que fins la segona quinzena de març de l’any que ve tot continua igual com fins ara. A partir d’aquesta data depèn de les eleccions del 29 de novembre perquè està pendent de resolució, per part de la Diputació Permanent del Congrés, la norma que estableix la nova regulació dels lloguers que ara està en vigor de forma provisional. Fins el 31 de desembre de 2027, si la renda ja supera el preu màxim de l’índex de referència (al setembre el 2,54%), no es pot apujar gens. En els altres casos, la pujada és la que podran pactar propietari i arrendatari, i, si no hi ha pacte, com a màxim un 2%. Considerant que el 83,1% dels habitatges de lloguer estan en mas de particulars, aquets topalls són baixos (afavoreixen als fons voltors). Fa quinze dies comentàvem que hi havia dues vies, la construcció pública directa d’habitatges de protecció oficial on t’estalvies el benefici empresarial, o el finançament de part del lloguer de les classes vulnerables per part de l’Administració.
