El Museu de Lleida ha fet una programació que cal remarcar. Generosa i farcida de col·laboracions. Després de l’exposició “Instruments de l’ànima” i amb aquest mateix nom, ens proposa un seguit d’activitats sobre la vivència espiritual d’avui, en l’art i les seves expressions, però també en el pensament contemporani i en la vida quotidiana de la ciutat i els qui l’habitem.
Hem atorgat als museus, i més quan conserven tantes obres de caire religiós, un paper important per explicar les creences dels nostres avantpassats i de la nostra cultura. Hi trobem els testimonis, les interpretacions i els objectes de cada època. Però acostumem a tractar-ho com una mirada al passat que ens commou per les seves qualitats artístiques o històriques. Els museus són actuals i actius i la mirada al passat és només una de les possibilitats que ofereixen. Amb bon criteri, el Museu de Lleida proposa mirar el present, promou la reflexió i ens apropa a l’experiència espiritual actual. Ho fa, encertadament, amb plena consciència de la diversitat, tant la de les diferents tradicions religioses que ara conviuen a la nostra ciutat, com dels diferents corrents de pensament, com també dels diferents espais que ho poden representar. El programa ha començat presentant l’obra de cinc artistes contemporanis que han treballat des d’aquesta diversitat. A més hi trobem la Panera, l’Auditori, la Biblioteca, el Museu Morera, l’IREL i la secció de filosofia de l’IEI, els temples i els signes materials que la ciutat conserva… i la col·laboració directa de membres de religions diverses. Són moltes persones i entitats compromeses en un programa conjunt.
En un moment descregut i individualista, cada vegada més malfiat, amb violència latent i present, amb desgràcies que ens entristeixen i ens enerven, amb el descrèdit de les polítiques, l’atac constant a les causes nobles i les dificultats immenses de les causes necessàries… ve el museu i ens vol parlar d’esperit!. És una proposta agosarada, si, però convenient. El repte, a més, ha trobat companys de viatge per farcir una programació compartida a la ciutat, de la Universitat al barri i de l’objecte sagrat a la música emocionant. Una bona feina de l’organització que sap fer comunitat.
De l’octubre fins al març el Museu serà el centre, el motor i l’aixopluc. Que bé i que lluny estem d’aquella negror que l’ha envoltat massa vegades. Que lluny de la mesquinesa d’esperit d’aquell litigi del que vam parlar fa uns dies… Cuidem l’esperit!
