La millor notícia seria poder dir que l’Ilerna Lleida va tocar fons a Múrcia. L’equip de Gerard Encuentra va protagonitzar una altra primera part vergonyosa i va vorejar el ridícul durant molts minuts d’un partit en el qual es va arribar a acostar a 12 punts, però un altre cop un parcial demolidor va deixar el 125-98 final.
Condicionat per les baixes de Diagne, Adrià i Dani Garcia, Encuentra sortia amb un cinc inicial amb McGhee, Batemon, Hughes, Ejim i Perrin. L’aposta es traduïa en el famós Batemonsistema
de la passada temporada en atac i en molts problemes a l’hora de tancar el rebot i aturar un Howard Sant-Roos que tornava d’una lesió i es va convertir en el botxí de l’Ilerna.
En tot just dos minuts i 24 segons, Encuentra seia McGhee per fer entrar Paulí, però la rotació de l’aler només durava 30 segons i entrava Sanz. El problema, però, era general. En atac només Batemon i Perrin generaven alguna cosa i en defensa l’equip era una verbena davant un UCAM que va tenir tot l’encert en els triples que no havia tingut en aquest inici de temporada.
Ennis, Forrest, Sant-Roos i Boum destroçaven l’anella d’un Ilerna que no trobava continuïtat i jugava a impulsos. Un triple de McGhee, un altre de Hughes i un contra el taulell de Kuath van maquillar el desastre fins al 34-21 del primer quart.
Els problemes per tancar el rebot es van mantenir en l’inici del segon període i això va provocar que l’UCAM pogués jugar amb ritme davant un rival que no podia córrer i s’encallava en l’atac estàtic. Igual que les rotacions exprés. Hughes, per exemple, només va estar 24 segons en pista abans de deixar el seu lloc a Paulí.
Encuentra ho intentava tot, inclosa una zona que tampoc va inquietar els de Sito Alonso. Amb McGhee i Ejim absolutament fora del partit, Paulí sense mirar l’anella en els 12 minuts i 42 segons que va estar en pista i sense l’efecte Sanz de les darreres jornades, ni el retorn de Shurna va impedir que l’UCAM arribés a una màxima de 22 punts (60-38) que va donar pas al 60-40 del descans amb exhibició inclosa de Sant-Roos (22 punts, 5 rebots i 27 crèdits de valoració en 13 minuts i 7 segons de joc).
El pas pels vestidors va semblar canviar el xip de l’equip, que va sortir més endollat a la pista. Amb una defensa en zona i un cinc en pista format per Batemon, Hughes, Sanz, Ejim i Perrin, l’equip va trobar la manera de minimitzar els danys en defensa. En atac, Batemon i Ejim tiraven del carro per ajustar el marcador fins a un 72-59 a 4 minuts i 3 segons del final del tercer període.
Però a partir d’aquí tot van ser males notícies. Sanz va fer la quarta falta, Perrin va marxar després de rebre un cop a la mà i les rotacions, un cop més, van restar més que sumar. Davant, Ennis i Pansa ho aprofitaven per tornar al +20 (85-65) després d’un triple sobre la botzina de Radebaugh.
Quedaven 10 minuts per, almenys, intentar maquillar el resultat i, per un moment, va semblar que seria possible. McGhee va començar a encistellar (15 punts al darrer quart), l’equip va pujar el llistó defensiu i l’UCAM començava a patir. O, si més no, a no jugar a plaer.
La remuntada va arribar fins un 95-82 a 6’14”. Però l’equip no estava del tot fi. Paulí errava tres tirs lliures i dos triples alliberats, i els locals tornaven a marcar amb un 99-83. Encara hi va haver temps per a una altra reacció que va deixar el 99-87 i va provocar el temps mort de Sito Alonso.
El que va passar a continuació reflecteix l’estat anímic i esportiu de l’equip en aquests moments: pèrdua de Cate per ficar-se a 10 punts o menys, però Ejim rep un tap d’Ennis, Sanz fa una falta disruptiva que acaba amb quatre punts de l’UCAM i una baixada de braços generalitzada. Els locals van ensumar sang i dos triples de Forrest, un d’Ennis i un de Radebaugh disparaven el marcador fins un 125-95 que McGhee deixava en el 125-98 final amb un triple final.
