Un estudi, liderat pel grup de recerca de Trastorns bipolars i depressius de l’IDIBAPS-Hospital Clínic, ha apuntat que les persones lesbianes, gais i bisexuals tenen més del doble de risc d’intents de suïcidi que les heterosexuals. Es tracta d’una de les dades “més sòlides i fiables” d’aquesta recerca, segons ha afirmat el primer autor del treball, Vicenzo Oliva, que ha posat l’accent en reconèixer aquest perill perquè els professionals d’aquest àmbit “prestin atenció”. D’altra banda, l’anàlisi també ha identificat desigualtats que “no són homogènies” dins del col·lectiu LGBTQIA+ com ara que les persones bisexuals presenten més simptomatologia ansiosa i més risc d’autolesions que lesbianes o gais.
Vicenzo Oliva ambé ha ressaltat que un altre dels resultats “més sòlids i fiables” és que les persones gais, lesbianes i bisexuals tenen el doble de risc de patir un trastorn depressiu que les heterosexuals. Per aquest motiu, ha insistit en la necessitat de la “prevenció, detecció i atenció”.
La recerca pretén evidenciar que “alguns col·lectius poden tenir encara més dificultats”, ha subratllat el cap de grup de recerca a l’IDIBAPS i director de l’Institut de Neurociències del Clínic, Eduard Vieta. Ha recalcat que es tracta de “l’estudi més gran que s’ha fet mai històricament sobre la salut mental col·lectiva” de persones LGBTQIA+. I és que la feina ha consistit a reunir 398 estudis sobre aquest fet i examinar 152 associacions sobre salut mental. Tot plegat, ha resultat l’avaluació comparativa d’uns 12 milions de persones del món i gairebé mig milió del col·lectiu.
Vieta ha dit que els resultats de la recerca conviden, per una banda, “a recollir les dades per examinar millor les bretxes” que mostren i, de l’altra, que és un col·lectiu “d’alt risc” de presentar problemes de salut mental. En aquest sentit, el director de l’Institut de Neurociències del Clínic ha explicat que aquestes “dificultats” poden venir motivades pel “tabú” de preguntar sobre l’orientació sexual i la identitat de gènere.
La investigació ha diferenciat quatre aspectes: presència de trastorn mental, presència de símptomes de trastorn mental, conductes suïcides i autolesions i accés a l’atenció psiquiàtrica. El primer autor ha destacat les depressions i ansietat i conductes suïcides, així com problemàtiques relacionades amb l’alimentació i la imatge corporal, que “algunes s’observen en l’època adolescent”.
L’estudi busca que s’apliquin mesures inclusives de prevenció i detecció precoç, millorar l’atenció en salut mental i abordar factors socials i estructurals com, per exemple, l’estigma i la discriminació. En aquest sentit, Vieta ha lamentat que els pressupostos contemplin un volum d’inversió que “està per sota de la despesa de l’any passat”.
“Bombolla Barcelona”
Per una altra part, la investigadora de l’IDIBAPS i psiquiatre del Servei de Psiquiatria i Psicologia del Clínic, Giovanna Fico, ha definit Barcelona com una “bombolla dins d’una bombolla”. En referència que “hi ha serveis que funcionen bé” com, per exemple, la Unitat de Trànsit (n’hi ha vuit repartides pel territori), dins les “desigualtats” que hi ha a Europa en aquest tema.
Fico ha proposat una “adequada formació” dels nous professionals, això ha especificat inclou el personal sanitari, ja que “pot ajudar al fet que experiències negatives no es tornin a repetir”.
La recerca ha fet una anàlisi dels continents, sense precisar les situacions concretes de països o regions. Un aspecte que tant Oliva com Vieta han aprofitat per fer una crida que s’impulsi més investigació sobre aquesta temàtica, ja que la majoria de les dades recollides han sortit d’Amèrica del Nord i d’Europa.
