“Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls criden de goig a la sega”, canta el Salm 126. Els missioners van sortir amb llàgrimes, i no és poesia: és real. Van marxar sense els mitjans d’avui, acomiadant-se de la família com qui s’acomiada per sempre. Ho deixaven tot en plena joventut per anar a un lloc desconegut, perquè estaven enamorats de Crist, de l’Evangeli i de les persones a qui volien portar-lo. Van sortir amb llàgrimes, però amb la llavor de l’Evangeli a les mans.
Aquest diumenge s’escau la Jornada Mundial de les Missions i, com a diòcesi, acollim al Santuari de la Mare de Déu de Núria el Tren Missioner, iniciativa de Cristians Sense Fronteres amb les Delegacions Diocesanes de Missions, les Obres Missionals Pontifícies i el suport de la Conferència Episcopal Tarraconense. Una experiència d’animació missionera i de trobada, pregària, reflexió i celebració entre infants, joves, famílies, sacerdots, religiosos i missioners de tot Catalunya.
Famílies, catequistes, mossens i nens i nenes pujarem a la Vall de Núria per celebrar els cent anys d’aquesta Jornada, que el papa Pius XI va instituir i que nosaltres anomenem DOMUND, diumenge mundial de les missions. Un cap de setmana que ens recorda que l’essència de la vida cristiana rau en la comunicació: no hi ha vida divina si no es comunica. En el seu missatge, el Sant Pare Lleó XIV ens convida a portar arreu del món l’anunci de Jesucrist i del seu seguiment. El lema d’enguany, “Un en Crist, units en la missió”, ho resumeix: pel baptisme, crida a la missió, som un en Crist, i “si la unitat és la condició de la missió, l’amor és la seva essència […]; una missió que neix de l’amor, es viu en l’amor i condueix a l’amor”. Prendrem el cremallera de la Vall de Núria, que només venç el pendent perquè cada dent de la roda s’encasta en la del rail: ens recordarà que la fe cal traspassar-la i viure-la en família, enmig de la mare natura que ens abraça a la Vall de Ribes i ens ofereix camins d’esperança, joia i pau. Estimades famílies que diumenge pujareu a venerar la patrona del nostre bisbat, demanem-li que siguin molts els qui escoltin la vocació a ser missioners. Són molts els qui surten de casa seva i se’n van a altres països per anunciar Jesucrist. En aquestes lletres voldria agrair al bon Déu i a la nostra Mare Església urgel·litana per tots els missioners i missioneres que ha engendrat en aquests cent anys. Molts recordareu mossèn Jordi Coll, fill d’Ivars d’Urgell, quan fou missioner a la República Dominicana. Aquest diumenge preguem pels missioners ad gentes, per quants han sortit de les seves terres i evangelitzen lluny de casa nostra; però, alhora, acompanyem cadascun de vosaltres en la vostra missió d’anunci de l’Evangeli a les nostres valls i planes.
En aquest Any Jubilar Meritxel·lià, la Mare de Déu ens anima a continuar amb goig i plens del zel de l’Esperit Sant en aquest camí missioner. Per ser-ho cal tenir un cor reconciliat, pacificat i unificat amb Crist: si estem reconciliats, crearem comunió i oferirem disponibilitat per col·laborar amb generositat i confiança. Anunciem, vivim i compartim l’amor fidel de Déu.
