Res està exempt de controvèrsia. Quan un grup de música vindica el català i la cultura catalana omplint estadis a l’alçada d’estrelles internacionals, se l’ha d’aplaudir. Oques Grasses s’ha acomiadat amb milers de persones cantant en català sense renunciar a llur identitat. No cal renunciar a la pròpia llengua per aglutinar milers d’acòlits. En lloc de criticar, hauríem d’enaltir tal fita cultural, atès que fer visible el català és cabdal en un país que massa sovint ha de justificar-ne la seva presència. Al capdavall, la música és el llenguatge universal de les emocions i la millor manera d’expressar els sentiments és amb la teva llengua. La satisfacció per allò que és pertinença s’ha de mostrar sense menysprear a res ni a ningú, però entre el miracle i el desastre és on vivim. En suma, la cultura i la música catalana han de ser llegat i orgull català.
Sessió: No iniciada
