Als anys durs de la immediata postguerra el jovent s’havia de divertir d’alguna manera i el ball era l’excusa perfecta per fer-ho. No n’hi havia massa de temps d’oci i la vida de pagès era ben dura. I més en moments d’estretors econòmiques i enmig d’una dictadura com la de Franco. En aquelles dates el Carnaval era una festa de guardar. Potser tant o més que ara perquè llavors la Quaresma encara es feia com manava l’església (és a dir, amb dejuni, abstinència i sense ball) i potser per això un grup de joves d’Artesa de Segre la van fer grossa. Es van disfressar i un portava un acordió que prèviament havia emplenat de pebre. A l’entrar al ball a la Dàlia Blanca i fer-lo sonar la gent va començar a estossegar i van haver d’evacuar la sala. D’aquella feta, que recorden Miquel Regué i Ramon Giribet al llibre Artesa de Segre desapareguda, es va batejar aquell grup d’amics com la colla del pebre. A mi també m’ho havia explicat mon padrí, que formava part d’aquell grup que va decidir fer aquesta travessura. Ara bé. Una cosa és una broma d’amics, com la d’Artesa de Segre, i l’altra fer el numeret al Congrés dels Diputats, com va fer la diputada popular Ana Belén Vázquez. La seva intenció era captar un moment televisiu i fer-se viral per les xarxes ensenyant un pot de gas pebre durant la sessió de control al Govern per denunciar la situació de Ceuta i la inseguretat que, segons deia des de la tribuna d’oradors, pateixen les dones. Però algú del seu partit va manipular l’envàs als lavabos del Congrés i el pebre es va colar per algun conducte d’aire, de manera que la cosa va acabar com el rosari de l’aurora i van haver de desallotjar algunes dependències i fins i tot una delegació de parlamentaris de Mauritània que aquell dia visitava la Cambra Alta es va fer un fart de vomitar pels efectes d’aquell gas pebre que ningú tenia permís per entrar al Congrés dels Diputats. En definitiva, que el minut de glòria que volia aconseguir aquesta diputada es va convertir en un mal de cap i l’efecte pebre se li va girar com un bumerang. Ves a saber si algú també se li acudirà anomenar ara els populars com la colla del pebre. En tot cas que no ho facin perquè el nom ja està agafat i mon padrí i els seus amics tenien molta més gràcia.
Sessió: No iniciada
