S’ha publicat fa poc l’actualització (2025) del mapa religiós de Catalunya, una informació interessant per conèixer on vivim, i per prendre consciència de la societat canviant actual. Diuen les dades que el creixement de fa uns anys es va estabilitzant i que es consolida un panorama religiós divers amb una implantació notable, especialment a les ciutats més grans.
El mapa recull els centres de culte actius, dels quals la majoria són de l’església catòlica que és la confessió més estesa. Però altres també tenen una notable implantació, un fet impensable fa unes quantes dècades. En el record d’infantesa dels que tenim una certa edat, només existia una confessió i les altres eren estranyes, o prohibides. La seva pròpia definició la presentava com a única, com úniques i verdaderes es definien també les altres. En la situació actual, ja sabem que aquesta qüestió és més complexa i que el món global ens presenta moltes tradicions i pràctiques religioses diferents, amb algunes de les quals ja convivim. Hauria de ser una lliçó de respecte per les creences, o no creences, de tothom i de cadascú.
Els centres de culte que coneixem solen ser grans temples, alguns amb segles d’història i carregats d’obres d’art. Els nous són més modestos i funcionen com a espais d’acollida i suport a la comunitat i no tant com espais de representació. En les noves implantacions, la pertinença religiosa és moltes vegades un signe d’identitat que aplega les comunitats de persones migrants i els nouvinguts procurant cobrir moltes més necessitats que les espirituals.
En quasi totes les tradicions el lloc més important és un indret íntim i no exigeix un entorn monumental. En aquest sentit, el mapa no fa cap esment qualitatiu ni del sentit patrimonial que atorguem a aquests espais.
Però a més d’activitat confessional, els temples, tinguin el nom que tinguin, solen contenir elements simbòlics i representatius, i també una presència formal diferenciada, que fa que els considerem especials. Alguns tan curiosos com l’antiga comissaria del passeig de Ronda, convertida en una església ortodoxa ben singular. Decidim mantenir els temples i protegir-los més enllà de l’ús concret, pels valors artístics i històrics… Patrimoni? Al mapa s’esmenten 5.653 centres de culte catòlic a Catalunya, i això no inclou una infinitat d’ermites o santuaris. L’església catòlica s’hauria de plantejar seriosament què fer-ne en el futur. I, per cert, la propietat no hauria de ser de cap manera el primer ni l’únic argument.
